La premsa illenca parla del darrer combat de les tropes colonials espanyoles contra els rebels marroquins. Explica els detalls d'una «razzia», el llarg tiroteig, la mort d'un tinent, la fuita de l'enemic, la destrucció d'un campament moro i com quedava esbargida la carretera de Tetuan a Lauxin. Des de Ceuta, el corresponsal informava que «el general Alfau ordenà ahir que es practicàs un reconeixement a la càbila de Beni-Salem atacada i destruïda fa pocs dies pel grup que capitaneja El Kelati.
Se'n va fer càrrec el coronel Berenguer i per tal de dur a bon terme l'arriscada operació es posaren a les seves ordres cinc companyies de forces regulars indígenes i quatre del regiment del Serrallo. Les tropes del general Berenguer es dirigiren al poblat de Beni-Salem, on hi havia un miler de moros mancats de bon armament. Veure'ls parapetar-se i començar a trets amb ells fou tot seguit. La columna es llançà contra ells, i bravament els va fer fugir després de pocs minuts de foc...».
Mentrestant, es pretenia des d'aquí aprofitar la dominació del Marroc per part dels industrials mallorquins per exportar-hi els seus productes i alhora, importar-ne d'altres...
«Evidentment, la conquesta dels territoris del Nord d'Àfrica ha obert d'ample en ample les portes comercials, oferint-nos nous mercats, on s'hi puguin desenvolupar els poderosos tentacles de la producció, que ha de proporcionar rius d'or a la metròpoli, si aquesta s'inspira en un criteri de libèrrima expansió, sense entrebancs ni fermalls. Existeixen en la nostra província tot un seguit d'indústries, de la qual es pot afirmar que monopolitzen el nostre territori, com la del calçat, que tan alt grau de progrés havia conquerit abans del desastre colonial del 98 i que avui ha tornat a adquirir forces importants, de manera que s'hauria d'introduir en les ciutats africanes».
Però aquella història de la difícil conquesta de les terres del Rif duia, també, molta sang i sofriment, amb sacrifici, quasi sempre, de la joventut de les classes més humils. Al·lots, quasi infants, mal nodrits, mal armats, mal vestits, que s'enfrontaven, pobres soldats d'espardenyeta, al nacionalisme ferotge dels musulmans... Així, setmanes enrere, també s'havia informat en la nostra premsa i des de Melilla, de la mort d'un soldat mallorquí, que per desesperació s'havia pegat un tret al cap. El suïcida nomia Rafel Amengual Dols, tenia vint-i-cinc anys i era d'ofici manobre.
No és estrany, per altra banda, que es volgués barrejar la trista èpica del conflicte amb les expectatives de negoci que podrien venir després per salvar difícils situacions econòmiques:
«La crisi del calçat a Menorca ha estat motiu de la manifestació de treballadors d'aquesta indústria, en aquella illa, que demanen un nou tracte favorable d'aquest comerç entre Cuba i Espanya».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.