El nostre Sant Marçal (73)

Miquel Ferrà i Martorell30/06/03 0:00

És difícil explicar la història del Montseny o del municipi de Marratxí sense esmentar Sant Marçal, i en aquest segon cas, la seva famosa romeria, una de les fites més assenyalades de les tradicionals festes estiuenques. Sembla que aquest sant, dels primers temps del cristianisme, fou hebreu de nació, de la província de Galilea, parent de Sant Esteve.

Batiat per Sant Pere, anà amb ell a Roma i després, tot seguint ordres d'aquest, fou enviat a Limoges i altres ciutats de França per predicar la paraula de Déu, i fou, en aquella primera població, bisbe.

Predicant, anà a Bordeus, on diuen que va fer miracles i convertí molta gent.

«S'esdevingué després, -explica un dels seus biògrafs- que caminant per França se li morí un sacerdot company seu i de Sant Pere. Per aquest motiu, Marçal viatjà a Roma i explicà a Sant Pere el que havia passat.

Sant Pere li donà el seu bàcul per tal que el dipositàs sobre el sepulcre del difunt; ho va fer així Marçal i ressuscità el mort. Sant Antoni refereix que es guarda aquest bàcul en una església de França però no diu quina, mentre que Guillem Baldesano assegura que es tracta de Treveris i també és d'aquesta opinió Sant Tomàs...

Són innombrables els miracles que Nostre Senyor obrà a través de Sant Marçal, guarint malalts, fent fora els diables dels cossos humans... Ressuscità també sis morts i féu molts més prodigis, admirant i espantant el món. Tenia cinquanta-nou anys quan morí, tal dia com avui, havent governat la seva Diòcesi per espai de vint-i-vuit. Va saber per revelació l'hora exacta de la seva mort, i després d'haver fet una exhortació al poble, emmalaltí de febres i donà el seu esperit al Creador».