«Som molt clàssica i, encara que tenc com a referència altres músiques, interpret els cants de sempre». Estrella Morente va néixer amb l'art a les seves venes. Filla d'Enrique Morente i de la 'bailaora' Aurora Carbonell i néta i neboda de guitarrista i cantaores, des de petita va viure la música a la seva pròpia pell. Demà, a Costa Nord, oferirà el seu primer concert a l'Illa després del seu breu pas l'any passat pel mateix escenari acompanyant el seu pare. Ho farà protegida per la seva família. «Hi haurà una pessigada de ball que recaurà en un cosí meu de 15 anys, 'el Popo', que va néixer a Mallorca».
-Mai m'ha fet por. Mai he estat conscient dels errors que pugui sentir en aquesta professió. Fins ara tot ha anat perfecte. M'han respectat el que em venia de gust fer, començant per la meva família, la meva gent més partidària i el meu públic. Viure i cantar per a ells és el que fa que torni a néixer en cada tema.
-S'ha de sentir el moment. Qualsevol persona és capaç, dins de la seva professió, d'assolir una meta alta però, per aconseguir-ho, s'ha de poder superar constantment. S'han de tenir ganes de fer-ho i, jo, sent que puc fer-ho. Al darrer disc d'Enrique Morente he participat en un tema tecno. A més, em vaig introduir al món del flamenc i de la música professional a través de Manhattan, el meu primer enregistrament amb el meu pare, un mestissatge entre el flamenc i el rock. Ara, estic oberta a qualsevol cosa.
-Sí. M'agrada la raça que no està arrelada a cap color. Per mi, la raça és el poder diví que tenim els éssers humans al nostre interior. El que llança raça a la vida li llança valor i ganes de superar-se constantment.
-No. Pens que s'ha d'haver viscut i sentit. M'agrada posar-me al lloc dels altres, una cosa que ajuda a l'hora de cantar. Seria una bogeria si visqués tot el que cantàs perquè són moltes coses. Cant més que visc.
-Estic treballant en un nou àlbum, estudiant on ens posarem a gravar perquè, per a mi, el lloc és fonamental. Serà un disc en el qual estaré jo mateixa mostrant el meu cantar i el meu sentir.
-Creieu que estàvau predestinada a ser cantaora?
-Néixer en una família aficionada a la música no farà que et dediquis a cantar si no sents el cant com a propi. Si ho sents, el més probable és que caiguis en la temptació i t'uneixis al clan dels enamorats de l'art i de la cultura que hi ha al teu voltant.
-Us va pesar en el moment de debutar el seu cognom?
-El vostre pare sempre us va donar suport?
-Com qualsevol pare, volia que els seus fills complissin un objectiu: ser persones preparades per a la vida. A la meva casa això significa respectar els altres, estar content amb un mateix i procurar ser feliç. D'aquesta manera, podem estar bé amb el món i amb la societat en la qual vivim, ja de per si bastant dura.
-Fusionaria el flamenc amb altres músiques com ho ha fet el vostre pare?-La crítica vos defineix com «una cantaora de raça». Vos identificau amb el terme?-Creis en el tòpic que diu que per cantar jondo s'ha d'haver sofert?-Després de dos anys sense gravar, preparau algun disc?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.