TW
0

TONI D'EGUIA.Palma.
Romà Gubern, professor de Ciències de la Comunicació a la Univeritat Autònoma de Barcelona i autor de llibres com El lenguaje de los Cómics o Viaje de ida, introduí ahir la darrerra sessió del cicle Cinema i tren al Centre de Cultura Sa Nostra.

«El cinema oferí la possibilitat de viatjar amb la mirada, un fenomen del qual tot d'una s'adonaren els germans Lumière, que l'anomenaren 'Le grand voyeur'», explicà el conferenciant comparant-lo amb el ferrocarril, que permeté per primera vegada la visió del paisatge en moviment. Aquest fet no passà desapercebut als artistes de l'època, que iniciaren el corrent de la pintura impressionista francesa basant-se en aquestes imatges i adoptant aquest invent tecnològic com a la seva icona. «D'aquesta manera -segons Gubern- el cinema esdevé la culminació del camí iniciat pel ferrocarril i que continuà la pintura».

«Tant el cinema com el ferrocarril nasqueren amb la revolució industrial. Mentre que el segon es va convertir en transport de masses, el primer esdevingué el mitjà comunicació de les masses», d'aquesta manera inicià Gubern la seva exposició sobre la relació entre aquests dos invents que tanta relació han tingut en el trancurs de la seva història.

Si bé és ver que tots els gèneres han adoptat el ferrocarril, «sense cap dubte el western ha estat el que l'ha integrat en major mesura». Amb Assalt i robatori al tren s'inicià una tradició que faria inseparables el cinema i el ferrocarril amb pel·lícules tan conegudes i representatives com Cavall de ferro, Sòl davant el peril o Els germans Marx a l'oest.

Per altra banda, el gènere policíac també ha adoptat el ferrocarril com un element molt valuós, «ja que presenta un escenari tancat i amb molta gent que es desconeix entre ella, dos elements que donen molt de si», explicà Gubern. «I dins aquest gènere, el director que n'ha tret més profit ha estat, sense cap dubte Alfred Hitchcok, amb films com Alarma a l'express o Desconeguts en un tren».

Per a la Unió Soviètica el tren també fou de gran importància, «amb la revolta bolxevic arribà també la revolució industrial, que adoptà el ferrocarril com un fetitxe. En un país on les distàncies eren tan llargues, a més, un mitjà de transport com aquest adquirí una gran importància, fins al punt de construir-ne un destinat només a la propaganda revolucionària».