Ciutadella esdevé el temple de la festa

Sant Joan arrenca amb un apoteòsic Caragol des Born, que exemplificà totes les virtuts d'aquests dies

24/06/03 0:00

D.MARQUÈS. Ciutadella.
Ciutadella és l'Olimp. Ja no hi ha més Déu que Sant Joan ni més festa que la viscuda, cada minut i segon del dia, en ple carrer. La ciutat és aquests dies l'Edén que milers de menorquins i visitants havien somiat. És el triomf de la tradició i de l'entusiasmat zel amb què tot un poble s'entrega devot a les seves festes.

I mentre el Jaleo enaltia les masses entre arronsades dels cavalls, per les cantonades de la majestuosa plaça corria el gin amb llimonada, el beuratge que, com elixir, aconseguia multiplicar les sensacions de fascinació col·lectiva. La festa va néixer a les dues del capvespre al domicili familiar del Caixer Senyor i no va acabar fins ben entrada la matinada, amb la beguda amb la que Gabriel de Olivar va obsequiar els cavallers en el seu últim any com a president d'aquestes festes.

La primera jornada de festa gran va ser ahir en majúscules. Per l'enorme gentada que va seguir cada acte, per l'espectacular destresa dels 124 cavallers que van conformar la Qualcada i pel seny que, malgrat tanta multitud, s'imposa com la millor medecina fins i tot en els instants de més evident embriaguesa.

El Caragol des Born va exemplificar totes aquestes virtuts. Des de la nova entrada a la plaça -empentes a banda- dels músics de l'Agrupació Musical a la que, minuts després, va efectuar el Caixer Senyor del bienni. Gabriel de Olivar va poder treure's l'«espina» que tenia clavada des del passat any amb una cursa molt més convincent.

Gairebé quinze hores d'agraïda pallissa que avui tindran continuïtat, quan aquest poble nascut per a i per un 24 de juny es lliuri novament al seu destí festiu. A les vuit del matí tornarà a despertar-nos el so del tambor i el fabiol i, com si fossin el so del flautista d'Hamelín, els carrers vessaran exultants de gent i alegria. Ja és Sant Joan.