Diego «el Cigala» i Bebo Valdés duen avui vespre la seva màgia a Costa Nord

L'enamorament entre Valdés i el Cigala fou instantani. «Ens coneguérem en un estudi i posàrem fil a l'agulla», afirmà el cantaor. Durant l'enregistrament, cada un va aprendre de l'altre intercanviant les seves cultures i les seves maneres d'entendre la música. Així, Valdés aconseguí «entendre les bulerías i els cants» i el Cigala, «a cantar al piano». «Poder tocar amb Bebo ha suposat un dels millors moments de la meva vida: quan no m'ensenyava una melodia em donava un consell».

Tant el cubà com el madrileny no deixaren de tirar-se floretes l'un a l'altre. «La veu de Diego és plena de color, canta com els àngels», assegurà Valdés. «Bebo ho fa tot fàcil», segons el Cigala. Va ser una demostració defeeling que hi hagué entre tots dos en el moment d'enregistrar, un instant que el cantaor va definir com a «màgic i miraculós». L'enamorament sobtat també es demostra en els directes. «Ens agrada improvisar durant les sessions, deixar de banda allò previst i arriscar-nos. No volem que siguin monòtons: cada concert suposa un repte i és diferent de l'anterior», declarà el Cigala.

El 1985 Bebo Valdés va deixar la música i es va dedicar a «la família». «Quan va arribar Trueba amb Calle 54, tot va canviar: per això li dec part de la meva vida i per això li estaré sempre agraït». Amb Trueba ha tret els seus darrers àlbums i, gràcies a ell, va conèixer el Cigala. «Fernando és músic, encara que digui que no». Cosa que, segons Valdés, queda demostrada pel fet que el director s'encarregà de «triar les cançons del disc».