El pianista de jazz Manel Camp actuà anit a Palma acompanyat de la seva formació. La veu de Mireia Lara acompanyà el piano de Camp, al qual s'afegiren els sons de Jordi Camp al baix i Lluís Ribalta a la bateria. El grup emmarcà la seva actuació, que tingué lloc al Centre de Cultura de Sa Nostra, dins el cicle «Jazz voyeur».
El públic va respondre a la cita i va omplir del tot l'auditori del Centre de Cultura de Sa Nostra, on més de 230 persones presenciaren l'actuació dels músics. Entre els assistents destacaren de manera especial la gran quantitat de joves que hi havia.
L'espectacle, «pensat per a un format de petit teatre», se sortí del que és habitualment una sessió de jazz, «perquè per això ja tenim cada un de nosaltres les nostres formacions amb les quals actuam, cada un per separat, en diferents escenaris especialitzats en aquest tipus de música».
La formació oferí un concert basat «en la recuperació de cançons estàndard i representatives del jazz», com explicava poc abans de l'inici del concert. Així, al llarg de la vetlada, que durà poc més d'una hora, es pogueren escoltar clàssics des de Mack the knife, Night and day o Les fulles mortes fins a fragments d'El mag d'Oz o diversos musicals de Gerswhin.
Els músics iniciaren el recital amb tres peces de Duke Ellington, que varen interpretar sense acompanyament vocàlic. Amb puntualitat britànica començaren el concert i en els primers tres temes ja oferiren dos solos d'interpretació, un de bateria i un altre de baix.
Després anaren enllaçant els diferents temes, combinant-los i donant-los un «toc jazzístic» amb arranjaments propis d'aquest estil musical, davant un auditori que va destacar pels seus amples coneixements del món del jazz, que al cap i a la fi de la qüestió és el gran protagonista d'aquest cicle d'actuacions.
Composicions de Cole Porter o de Louis Armstrong s'alternaren amb fragments de coneguts musicals, fet que donà al recital molt dinamisme i establí una complicitat amb el públic, que en la majoria dels casos coneixia les cançons que de manera enllaçada se succeïen, sense perdre el ritme. Aquesta era la intenció que perseguia el músic, que abans de pujar a l'escenari afirmà que es tractava d'«arribar a la gent recuperant el format original de diverses composicions, però sempre amb un toc de jazz».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.