La sexualitat de la dona centra l'obra «Els monòlegs de la vagina»

D'una manera «directa i natural», els diferents personatges narren la seva relació amb la vagina. «Les protagonistes representen diversos estereotips de dones d'estrats socials diversos, i això fa que qualsevol dona pugui sentir-se identificada amb alguna de les escenes que es representen». L'«educació judeocristiana» ha conduït que «les dones es comportin d'una determinada manera», un fet que mostra les seves variants a l'obra a través de l'humor.

Eve Ensler, l'autora de la peça, va entrevistar més de 200 dones per realitzar el text. El resultat es va convertir en una lectura dramatitzada que va representar a Londres. Allà, Merino va veure la història i va decidir comprar els drets. «La versió és fidel al text d'Ensler però hem deixat de costat la lectura dramatitzada». A través d'«extractes de cançons de jazz i del canvi constant de les sabates de les protagonistes», les diferents escenes cobren vida, guanyant en «mobilitat». A més, també s'han escurçat les introduccions. La versió espanyola ha estat adaptada per Víctor Cremer.

L'espectacle compta amb moments dramàtics «com quan es parla de l'ablació o de la violació». Tanmateix, «l'humor esperpèntic ajuda a mitigar la duresa d'alguns instants de la història». Una història que «va costar estrenar» pel «tema que tractava» però que, des de llavors, porta tres anys en cartell recorrent tot el país de gira. Des de llavors més de mig milió de persones han passat per la taquilla a les principals ciutats del país, on s'han duit a terme més de 700 funcions.

«Deixar de costat el tabú i parlar obertament del sexe femení pot ajudar a fer que es tracti més un tema que encara roman semiocult». Un tema que encara és present en la societat. «Existeix la por que la dona s'esplaï sobre la seva sexualitat». On hi ha més diferències és entre generacions. «Les persones majors i els més joves són els que més riuen durant les funcions». Les primeres perquè «estan de tornada de tot» i, els segons, «perquè han rebut una educació diferent». «Els que van des dels trenta i pocs fins als cinquanta estan més cohibits». La raó: «Potser els preocuparan altres coses com la hipoteca o no, no existeix una explicació raonada».

Merino, que des de fa quinze anys estiueja a les Balears, assenyalà que aquesta obra no és excessivament feminista i posà de manifest que sovint «els homes són els que més riuen amb els nostres relats». Després de la seva estada a Palma, Los monólogos de la vagina, l'espectacle produït per la companyia Karácter, tornarà de nou als escenaris de Barcelona, on la demanda del públic ha obligat a prorrogar les representacions.