Nebot explica que s'ha atrevit ara a contar la seva experiència «perquè són fets desastrosos i vull que els joves sàpiguen què és realment una guerra: jo era una nina de tres anys que de cop i volta va quedar tota sola sense els pares. Ells no havien fet mal mai a ningú, no havien robat mai ni comès cap crim, i a pesar de tot estigueren empresonats durant anys».
Mitjançant els testimonis de tretze persones que patiren les conseqüències de la Guerra Civil, i a través de les imatges de diferents filmacions, la cinta recorre, en 70 minuts, «la repressió massiva que es visqué a l'Illa, on no hi hagué front de guerra».
El documental, que s'estrena avui amb dues projeccions al cinemes Renoir a les 20.00 i a les 22.00 hores, ha tingut entre altres col·laboracions les de Magdalena Nebot i Gabriel Riera. Tots dos representen la diversitat que vol reflectir el director del film, ja que es tracta de persones que visqueren la guerra des de perspectives diferents.
Nebot explicà, encara indignada per aquella situació, que «la gent em mirava i em tractava com si jo fos culpable: aprens a fer-te fort, però hi ha coses que et fan molt de mal i que no s'obliden quan amb els anys et demanen perdó». La seva família va ser una de les que fugiren cap a Alger l'any 1941 i, tot i la tornada, «jo no em sent ben acceptada». Nebot creu que el documental «hauria de servir per meditar, perquè són coses que no haurien de tornar a passar mai».
El cas de Riera és diferent. «Als 17 anys vaig ser empresonat i vaig anar de camp en camp de concentració durant molts d'anys: can Mir, can Farineta, Son Catlar... fins i tot vaig estar a Tetuán. Als camps de Mallorca no s'hi estava tan malament com als de la Península, però no deixaven de ser presons. Amb els anys, i després de paperassa, em donaren un milió de pessetes, però ni per cent no ho tornaria a passar».
Aquestes experiències són les que Riera ha plasmat al seu llibre Cròniques d'un presoner mallorquí. Riera creu que el «sofriment no es pot compensar mai, però més que doblers a la gent com jo ens hauria fet més bé que ens haguessin reconegut que hem patit el que hem patit en defensa de la democràcia».
L'estudi, de Rec produccions amb realització de Pere Salom, inclou documents visuals procedents de la filmoteca nacional, com el desembarcament a Pollença i de l'Instituto Luce a Itàlia, que hi ha aportat el viatge del comte Rossi. Atesa la gran quantitat de material, la intenció del director és la de «divulgar-ho tant com sigui possible i allargar-ho, per fer-ne una sèrie de televisió».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.