Els periòdics parlen de l'assassinat d'una «sogra» en el barri de Santa Catalina, a la que és avui zona d'esplai, el parc de sa Feixina, i que era aleshores una esplanada per a pràctiques i instruccions militars. L'assassí, Francesc Rullan, de trenta-tres anys d'edat, marit d'Antolina Roca. Com sempre, la Mallorca de començaments de segle, coneixia més els crims passionals que no pas els que provoca la delinqüència comuna a les grans ciutats. Explicava així la cosa un periodista:
«El matrimoni era conflictiu. Entre ell i ella, les relacions, de cada cop, eren més violentes. Poc temps abans, havien anat a viure a Barcelona, on ell va exercir l'ofici de sabater. Però fa tres setmanes que la tal Antolina retornava a Mallorca, segons ella cansada de suportar els disgusts que el seu espòs li donava. Antolina Roca vivia amb els seus fills a Santa Catalina, en el carrer 30, número 2, en companyia de sa mare i dels seus germans. Es tractava de gent marinera.
Ahir, mare i filla eren al mercat per comprar queviures, prop de les onze. De la plaça del mercat (aleshores prop de Sant Nicolau) havien seguit el camí de retorn, pel carrer de ses Carasses i d'allà, per la costa de Santa Creu, per la porta dita de Santa Catalina. Passaven pel pont, duent patates, carn i altres aliments, quan es presentà al davant d'elles, sobtadament, el marit, Francesc Rullan, el qual volgué conversar immediatament amb la seva muller. Hi hagué només unes paraules, un breu diàleg, i de seguida, les dues dones seguiren el seu camí.
De sobte, el sabater va treure dues navalles de la faixa o les butxaques, una en cada mà, clavant-les en l'esquena de la dissortada Antolina Bosch, la mare, que caigué per terra i morta en pocs moments. El sabater semblava satisfet. En ser detingut, exclamà: Així es castiga les sogres! La policia el conduí a la presó de Caputxins i restà incomunicat».
Curiosament, aquest judici trigà a fer-se. No així el d'un guàrdia municipal, Jaume Cladera, acoltellat fins a la mort en un paratge de Son Sardina, quan patrullava la zona. Això s'esdevenia poques setmanes després, i encara no havien passat dos mesos, quan el tribunal ja dictava sentència, condemnant Bartomeu Sastre a la pena de divuit anys i tres mesos i un dia de presó; a Joaquim Sastre, divuit anys, tres mesos i un dia. I a Miquel Oliver a quatre anys, dos mesos i un dia. Era absolta Aina Mir per falta de proves. En aquest cas sembla que el mòbil del crim era una qüestió d'honor familiar.
Que els pobres i els pagesos també en tenien, d'honor. I de vegades, com era d'esperar, s'ho prenien a la siciliana.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.