TW
0

P. GIMÉNEZ.Palma.
«Jo no som profeta, som fotògraf. Però la por que l'Occident manifesta respecte de l'islamisme és justificada. Crec que va començar amb la revolució iraniana. L'atemptat de l'11-S no és la malaltia, sinó la síndrome d'un món que viu dels mites mentre tracta d'entrar en la modernitat».

La revolució i la guerra vertebren una segona línia de la mostra. Amb la seva càmera a l'espatla, Abbas explicà, devora del retrat que va fer de l'aiatol·là Khomeini el 1979 com en el moment en què esclatà la revolució iraniana, va comprendre que «l'olla que s'acabava d'obrir no es tancaria en finalitzar la revolució». Així, «l'olla ha arribat a l'Occident amb fets com els atemptats de Nova York», que només són la síndrome de la malaltia que pateix el món musulmà: «com arribar a la modernitat», entesa com una manera de pensar».

Reporter de la prestigiosa agència Magnum, el fotògraf Abbas feia aquestes declaracions ahir a Palma, on arribà amb motiu de l'exposició que la Fundació la Caixa (Gran Hotel) dedica a revisar la feina que aquest iranià dugué a terme entre el 1987 i el 1994. Sota l'epígraf Visions de l'Islam, el recull, que s'inaugura demà, mira de mostrar que «l'Islam és un, però els musulmans són múltiples», fent referència als 99 epítets amb els quals es designa Al·là.

La selecció de 99 fotografies en blanc i negre, que romandran al centre fins dia 14 de setembre, testimonien el recorregut d'Abbas per 28 països on la religió islàmica és present i que el fotògraf -el qual defineix irònic la relació que l'uneix amb Déu com a «cordial» però estrictament «professional»- visità mogut pel «desig de comprendre les tensions internes que desestabilitzen les societats musulmanes».

Així, les imatges del reporter, acompanyades amb extractes de llibres de viatgers i amb els seus propis diaris, mostren la vida quotidiana allà on el món islàmic arrela: el món de les dones -a les quals Abbas dedica l'exposició-, infants que reciten l'Alcorà, multituds de pelegrins o dones que, vestides amb la burka, entren en la modernitat «estudiant biologia a la Universitat d'Egipte». Tot i això, «no m'interessa la religió, sinó la cultura que puja d'aquesta religió i com afecta la vida política i els qui la viuen i la segueixen».

En aquest sentit, el fotoperiodista matisà que la «democràcia només és una part d'aquesta modernitat», que també ha de tenir en compte el desenvolupament cultural, econòmic i social del país. El reporter, que ha realitzat així mateix treballs sobre el paganisme, s'ocupa ara del tema de la confrontació cultural que, segons la seva impressió, neix d'una confrontació religiosa: «Avui -afirmà- molts dels conflictes nacionalistes i ideològics es defineixen amb paraules religioses».