Trijueque: «'Mortadelo y Filemón' és en si mateix un efecte especial»

L'especialista, que centrà la seva intervenció en una exposició teòrica sobre el procés de treball i el mètode per integrar-lo a la pel·lícula tradicional, afirmà que el film inspirat en els personatges del tebeo «és en si mateix un efecte especial». Trijueque argumentà aquesta afirmació destacant que la principal diferència d'aquesta pel·lícula, respecte d'altres que introdueixen plans d'efecte determinats, és que «al procés de postproducció es va digitalitzar la pel·lícula en la seva totalitat -s'utilitzaren més de 350 plans d'efectes».

Fou un treball complicat. «Era la primera vegada que es feia a Espanya» i es va comptar amb «un equip de prop de 40 persones durant un mes». L'expert explicà que, a més d'enfrontar-se a un treball mai realitzat a Espanya, «els problemes normals es varen multiplicar». «El fet de tenir com a referència el tebeo que la gent coneix tan bé, va ser un problema addicional», afirma l'especialista. «Marcava molt el resultat final i en certa manera limitava la creativitat. No podies inventar moltes coses perquè l'aspecte final del treball estava molt clar des del principi». Tot i això, el resultat compensà l'esforç, perquè «la qualitat final de la cinta és molt alta».

En opinió del compositor d'efectes, Las aventuras de Mortadelo y Filemón ha marcat un abans i un després no només en la seva carrera professional, sinò també en el cinema. «Crec que aquesta pel·lícula ha despertat un interès per aquest camp i contribuirà a desmitificar la por d'alguns directors per introduir els efectes en la seves pel·lícules», afirmà. En certa manera, «es tractava de demostrar que això es podia fer a l'Estat» i «fer veure als directors que compten amb un recurs addicional als efectes», afirmà l'especialista, que destaca que, a vegades, «per recrear determinades situacions fantàstiques necessites un suport visual», com els de Matrix, que, Carlos Trijueque va qualificar de «sensacionals».