Miquel Barceló és l'artista més jove que ha guanyat aquest premi.

TW
0

El pintor Miquel Barceló va obtenir ahir el premi Príncep d'Astúries de les Arts 2003 en reconeixement a una obra, a la qual viu «consagrat» i que «entronca» amb la millor tradició artística espanyola, després d'imposar-se en la darrera votació del jurat a la candidatura del compositor Cristóbal Halffter.

El president en funcions del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich, assegurà que la concessió del premi al mallorquí «ha de fer sentir-se molt orgullosos els ciutadans de les Illes». Antich va recordar que el seu Executiu va concedir l'any 2000 a l'artista de Felanitx la Medalla d'Or de la Comunitat i considerà que Barceló és un «referent europeu en el món de l'art». Diversos artistes i acadèmics de San Fernando es varen mostrar en contra de la concessió del premi a Miquel Barceló. El primer a fer-ho va ser el pintor Luis Feito, que no va tenir miraments a l'hora de qualificar d'«aberrant, grotesc i lamentable aquest guardó a Barceló», el treball del qual va dir que no compartia «en cap cas». El també acadèmic afegí que «aquest premi ja s'ha cobert de rídícul moltes de vegades».

El jurat, presidit per José Lladó, membre del Patronat de la Fundació Príncep d'Astúries, destacà també de Barceló que «a partir de la natura viu consagrat a la seva obra, no solament pictòrica sinó també escultòrica i ceràmica» i que reflecteix «a través d'un prisma mediterrani la proximitat a la realitat vital».

Barceló es converteix, d'aquesta manera, en l'artista més jove en obtenir el premi en les seves 23 edicions, i està considerat «un dels creadors més prestigiosos del panorama internacional del darrer terç del segle XX, per la seva constant recerca dels seus propis límits».

Barceló va obtenir el guardó després d'imposar-se per majoria al compositor Cristóbal Halffter en la darrera votació del jurat, els membres del qual destacaren tant la seva trajectòria com el moment de gran maduresa artística que travessa l'artista mallorquí.

A la ministra de Cultura, Pilar del Castillo, li va produir una «enorme alegria» la concessió del premi a Barceló «que en el món de la pintura i dins d'una perspectiva internacional se situa entre els grans, al capdavant». Pel director del Museu del Prado, Miguel Zugaga, un dels promotors de la candidatura juntament a la directora d'ARCO, Rosina Gómez Baeza, «la concessió del guardó a Barceló no suposa el reconeixement a un artista novell, sinó a una trajectòria».

El conseller de Cultura, Damià Pons, va expressar ahir la seva satisfacció per la concessió del guardó i assegurà que «ajudarà moltes de persones a interessar-se i conèixer l'obra de l'artista». «El premi és un motiu de gran alegria i confirma Barceló com un dels grans artistes plàstic a nivell mundial.

El Príncep d'Astúries coincideix amb tres exposicions simultànies del felanitxer a Mallorca, Menorca i Eivissa, per la qual cosa «suposarà un al·licient perquè residents i turistes contemplin l'obra de l'artista. Amb aquest guardó «es consolida sense cap mena de dubte la intervenció que Barceló està realitzant a la catedral de Palma, un projecte pel qual apostàrem molt fort tant el Govern balear com el recentment finat bisbe de Mallorca, Teodor Úbeda».

El president de l'Associació d'Artistes Visuals de les Illes Balears, Mariano Mayo, sintetitzà el que representa dins la trajectòria de Miquel Barceló la concessió d'aquest premi en assegurar que «haurien de declarar aquest any com l'Any Barceló». Mayol, que felicità el pintor per la distinció, va voler fer extensiva la seva «enhorabona» a l'àmbit de la comunitat artística balear», perquè «és molt important que un pintor mallorquí guanyi un premi com aquest».

Així mateix, el galerista Joan Oliver Maneu va dir que «és una gran responsabilitat per al futur, rebre un premi com aquest als 45 anys d'edat», i es mostrà «content perquè un mallorquí tengui aquest guardó. Ha fet una carrera fantàstica des del principi», emfatisà.

El pintor asturià Alvaro Delgado va declarar que Barceló «no m'agrada, i amb això vull dir si és dolent o és bo», i qüestionà «els jurats que habitualment i lamentablement no estan integrats per gent competent en el camp de l'art, que és molt difícil entendre».