La llegenda del cinema nord-americà Gregory Peck morí ahir «plàcidament», als 87 anys d'edat, a la seva mansió de Los Angeles. La mort d'Eldred Gregory Peck ha deixat Hollywood sense els epítets més allunyats d'aquesta indústria, com la honestedat i la honradesa que representava la seva figura, tant dins com fora de la gran pantalla.
De fet, un dels seus últims treballs com a actor va ser el de la versió per a televisió d'un gegant de la literatura com Moby Dick, que li va valer un Globus d'Or com a millor actor secundari pel paper del predicador, quan anys abans, el 1956, havia fet de capità Ahab per a la versió dirigida per John Huston. D'altres dels seus títols cinematogràfics inclouen Capi Fear (més tard filmada de bell nou per Martin Scorsese i en la qual faria un «cameo»), How the West Was Won i The Omen.
Va morir als 87 anys com havia viscut, apaciblement, i ho va fer en silenci mentre dormia a la vora de la seva esposa des de feia 48 anys, la periodista francesa Veronique Passani Peck, segons va informar ahir amb gran dol el seu portaveu, Monroe Friedman. «Ella estava al seu costat, donant-li la mà, quan se'n va anar a dormir. Havia envellit i estava fràgil, però no se pot dir que estigués malalt. Simplement va seguir el curs de la vida i li arribà la mort», explicà Friedman.
La seva mort es produeix quan la seva presència no podia ser més popular, en ser escollit com el millor heroi de Hollywood gràcies al seu paper com l'advocat Atticus Finch a Matar un rossinyo. El film, basat en la popular novel·la de Harper Lee, li va valer l'Oscar al millor actor el 1962, en interpretar l'advocat que defensa un negre acusat de violar una dona blanca en un petit poble dels Estats Units en plena segregació racial.
La seva vida personal havia seguit el mateix camí, i, malgrat ser una de les figures més conegudes dels anys daurats de Hollywood, ni tan sols el seu divorci de la seva primera esposa, Greta, va ser motiu d'escàndol. A més, Peck va estar al front de nombroses obres de caritat i moviments polítics, presidint tant la Societat Americana del Càncer com l'Institut Americà del Cine, a més de l'Acadèmia d'Arts i Ciències Cinematogràfiques de Hollywood.
El seu nom va ser fins i tot esmentat com possible candidat demòcrata a la Presidència dels Estats Units quan el llavors actor Ronald Reagan va començar la seva carrera política, però Peck mai no va seguir els seus passos. Tanmateix, Peck va rebutjar públicament aquesta imatge candorosa quan va recollir el 1968 el premi Jean Hersholt de l'Acadèmia a la millor tasca humanitària, en dir que no era un «santet». «Simplement, particip a les activitats en les que crec», va dir.
Una de les activitats en les que més creia aquest californià nascut el 5 d'abril del 1916 a la localitat de La Jolla (Estats Units) era el cinema, on va començar a treballar de jove, assolint l'èxit des dels seus primers papers. Al costat del seu art i honestedat, el seu agraciat físic li va permetre destacar des del seu debut amb Days of Glory, al que seguiria Keys of the Kingdom, Spellbound, The Yearling, Duel in the Sun, Gentelman's Agreement o Twelve O'Clock High, amb els quals seria nominat quatre vegades a l'Oscar en els seus primers cinc anys de carrera.
Gentelman's Agreement seria una de les seves cintes més arriscades, així com una de les seves preferides, el mateix que el seu treball a Captain Horatio Hornblower, Roman Holiday o The Guns of Navarone. Però l'única que li donaria l'Oscar va ser Matar un rossinyo, treball que va realitzar amb «tot el sentiment» de la seva vida, sentiments a favor de la igualtat racial.
Admirat per nombroses generacions d'actors, per al mestre Peck el seu ídol va ser Laurence Olivier, amb qui va tenir l'oportunitat de forjar una intensa amistat a més de rodar un dels seus pocs papers com a dolent interpretant el doctor Mengele a Boys From Brazi. Retirat del cine durant l'última dècada, Peck havia continuat molt vinculat a la vida cultural de Los Angeles, al front d'un dels programes d'aquesta ciutat per promocionar la lectura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.