La poesia visual d'Andreu Terrades celebra els 30 anys de la Ferran Cano

La galeria palmesana inaugura avui una exposició d'un dels seus primers artistes

L'artista, amb alguna de les seves obres, ahir a la galeria Ferran Cano. | JOAN TORRES.

12/06/03 0:00

MARIANA DÍAZ.Palma.
El pintor Andreu Terrades ha reunit la seva obra de poesia visual, des del 1975 fins el 2003, per mostrar-la tota, per primera vegada, a l'exposició que s'inaugura avui horabaixa a la galeria Ferran Cano. Amb aquest esdeveniment es commemoren els trenta anys de vida d'aquest espai, que començà el seu camí el 1973 com la mítica Quatre Gats, una galeria de «resistència».

Les històries de Ferran cano i Andreu Terrades tenen en comú que Quatre Gats obrí amb una mostra col·lectiva a la qual era el pintor, i aquest també féu allà la seva primera exposició individual. Després seguiren treballant junts.

Juntament amb la mostra -les obres de la qual no estan a la venda- s'ha editat un llibre, amb la col·laboració del Govern, que servirà per donar a conèixer un gènere, la poesia visual, sobre el qual «els teòrics encara no han aprofundit, no s'ha reglamentat», diu l'artista, que troba a faltar una anàlisi «des de la Universitat».

La poesia visual d'Andreu Terrades és menys coneguda que la seva pintura perquè es tracta «d'un excercici més íntim», producte d'anys, que ell sempre havia somniat editar en una publicació, ja que l'entén «com una història completa» que desenvolupa una idea fins el final, com passa en una novel·la. En el seu cas, la història més conceptual i abstracta que narrativa, sorgeix de la «conjunció d'imatges i paraules».

«Aquesta exposició respira un esperit, el mateix de quan vaig començar, el que em diu que no anava tan errat, veus que has fet un camí, que has evolucionat, cercant noves solucions, fins i tot en un treball com aquest, una obra poc convencional, molt personal, una tasca que s'ha anat acumulant i de la qual pensava que difícilment es podria veure el conjunt», comentava el pintor.

Influït per alguns poetes visuals catalans, l'artista començà a experimentar als anys 60 perquè a les seves mans havien arribat llibres de poemes visuals «que, al meu entendre, es quedaven curts i em vaig proposar fer una passa endavant, no volia fer només una quartilla». Terrades considera que aquesta forma de representació està lligada «a tots els sistemes de comunicació i a la història de l'art».