Yamandú Canosa va néixer a Montevideo, la capital uruguaiana, el 1954, però des de 1975 viu i treballa a Barcelona, des d'on arribà per exposar a la sala Pelaires de Palma les seves darreres creacions. Pintures, que s'inaugura avui, mostra una sèrie d'obres d'entre 2001 i 2003, entre les quals destaca el projecte Línia h.
Canosa entén la figura del saurí, el cercador d'aigua com «una metàfora de l'artista que és capaç de detectar les energies i d'alguna manera vincular-les». L'iceberg esdevé també una metàfora en l'obra de Canosa, «un model de la realitat i a l'hora metàfora de la percepció». En paraules de l'artista, «la realitat, com els icebergs, és molt més del que es veu». Per Canosa, el gran bloc de gel «és apassionant, viatja, es trasforma, canvia d'aspecte i desapareix, està fet de memòria, perquè l'aigua que el forma és molt antiga, i nosaltres només en veim una petita part. Per mi, la realitat és com un iceberg que es mou».
Per Canosa, «una obra s'acaba de construir amb la mirada dels altres», d'aquí la importància que aquest fet de mirar té a les seves obres. La línia que dóna títol al seu projecte fa referència a l'horitzó, entès aquest com «la línia infinita en què s'instal·len les meves iconografies, la meva geometria de l'imaginari», que, «com a la vida real està a l'altura de la vista, perquè és aquesta la que marca l'horitzó».
En aquesta sèrie de treballs Canosa crea un paisatge «construït a base de quadres, com una instal·lació», que col·loca per damunt o per davall de la línia de l'horitzó que ha traçat prèviament a la paret. És aquí on l'espectador es troba amb alguns dels elements recorrents del treball de Canosa, com és el cas del saurí o els icebergs.
El concepte de percepció òptica i realitat també és present a la resta de la seva obra. Diferents pintures de tamanys variables, des del petit al gran format, la majoria dels quals «parteixen de la pròpia experiència, i en molts casos es tracta d'una experiència visual».
Dues obres sorgides arrel de sengles vivències són Líneas paralelas i Ventanas. A la primera d'aquestes, dues branques d'un arbre estan situades en paral·lel i unides per branques més petites. En el segon cas es tracta «d'un bucle, una finestra que creix com un arbre i a través de la qual l'únic que es veu és un arbre».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.