Mor Marià Aguiló, poeta (1897)

Mor, tal dia com avui, Marià Aguiló i Fuster, un dels més importants escriptors i poetes de la Renaixença de la llengua catalana i promotor de nombroses iniciatives culturals a Barcelona i Mallorca. Havia nascut a Palma el 1825 i estudià Dret a Barcelona, on va fer amistat amb Piferrer, i Rubió i Ors, els quals l'introduïren en el moviment literari de la Renaixença, del qual fou un dels caps del Principat i un dels seus iniciadors a les Balears. La seva poesia s'inspira en el popularisme, és a dir, en les cançons amoroses i curtes anomenades corrandes i, també, en les narracions del romancer. El contingut de la majoria dels seus poemes el defineixen místic, romàntic, patriòtic i profundament sentimental. És aquest sentiment el que es deixa veure en tota la seva obra poètica, pòstumament recollida en eLlibre de la mort (1898), Records de jovenesa (1900), Fochs follets (1909) i Poesies completes (1925). Una meritosa tasca seva d'investigació, tot recollint materials arreu de Catalunya, fou la publicació el 1893 deRomancer popular de la terra catalana (1893) que és un important recull de cançons cavalleresques amb un contingut de més de trenta llegendes amb les seves variants. És de destacar, així mateix, un «cançoneret de les obretes en nostra llengua materna més divulgades», això vol dir, una extensa col·lecció de cobles religioses, històriques i morals. Com a precedent de Mossèn Alcover i el seu diccionari Alcover-Moll, Marià Aguiló passà moltes hores de la seva feina emplenant fitxes de llenguatge i somniant de fer un dia un gran diccionari de la llengua catalana, tot recopilant frases, girs, sinònims, mots curiosos, etc. Aquest diccionari «Aguiló» sortiria a la llum molts anys després, entre el 1915 i el 1934. No es pot obviar tampoc el seu treball de bibliògraf i és una fita molt interessant d'aquesta dedicació eCatálogo de obras en lengua catalana, en què descriu més de quatre-cents llibres escrits en català i impresos de 1474 a 1860. Cal dir que Marià Aguiló, per altra banda, es guanyà la vida com a bibliotecari, primer en la biblioteca provincial universitària de Barcelona i després en la de València. Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres, pocs mallorquins han gaudit de la seva fama i prestigi dins el món de la cultura.