P.GIMÉNEZ.Palma.
«La dona a Egipte era la senyora de ca seva. Però no en el sentit de mestressa. Era qui governava la casa», gaudint -excepcionalment en aquell temps- d'un «estatus pràcticament d'igualtat respecte l'home», que, a determinades civilitzacions contemporànies no es troben.
L'egiptòloga i arqueòlega de la Generalitat de Catalunya Maite Mascort desgranà ahir vespre a la seu de la Fundació Sophia de Palma el paper de La dona a Egipte, en una confèrencia en la qual l'experta professora deixà clar que la projecció de la dona a l'antiga civilització egípcia esquità totes les capes socials representades i transcendí al món de les divinitats.
Segons Mascort, encara que «existien diferències entre una dona de posició elevada i una camperola» i la igualtat home/dona era «relativa», el que més crida l'atenció és la quantitat de drets que tenia. «Una dona podia escollir amb qui es volia casar, podia heretar i fins i tot podia divorciar-se», assegura l'experta, si al·legava «adulteri, incompatibilitat de caràcters i esterilitat». Tot i que ja és sorprenent aquesta permissivitat de la llei amb la dona egípcia, per la professora encara ho és més el fet que «tenia els seus béns i podia diposar d'ells i cedir-los a qui volgués», com està testimoniat a documents de l'Imperi Nou.
Aquesta situació canvià en el moment que Alexandre Magne arribà a Egipte. El canvi no es va produir immediatament. «Durant un temps, es visqué un moment d'adaptació en què havien de conviure les lleis gregues amb les egípcies». Això feia que les dones egípcies gaudissin de més privilegis que les gregues, que, davant la llei «havien de ser assessorades per un tutor».
L'objectiu primordial de la dona, això no obstant «continuava sent el de tenir fills». L'experta, que prepara una pròxima expedició per excavar el jaciment d'Oxirrinco, tampoc va passar per alt el fet que «des de la dinastia II -segons Ptholomeo- no existia cap impediment perquè una dona governàs el país» o la importància que, a partir de la dinastia XVIII, «adquirí l'esposa del faraó, fins i tot intervenint activament en el govern».
Així mateix, «davant la mort, els ritus funeraris eren els mateixos que per un home» i també tingué una àmplia i important representació en el món de les divinitats. «Isis, Amat, Athor. El paper que jugaven aquestes deesses es projectava al paper de la dona» a la terra.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.