05/06/03 0:00
TW
0

M.DÍAZ/I.TAYLOR. Palma.
L'obra del pintor Joan Miró (1893-1983) torna a les sales de subhastes amb una peça de gran qualitat, un quadre datat l'any 1940 i que du com a títoLe coq. La peça surt a licitació el proper dia 24 a la casa Christie's de Londres. L'obra, realitzada amb les tècniques de guaix, aquarel·la i llapis sobre paper té unes mides de 63'5 x 48'9 centímetres i s'ofereix amb un preu de sortida estimat per la casa de subhastes londinenca d'entre 350.000 i 490.000 euros. A aquestes quantitats estimades s'hi hauran d'afegir, com és costum, les comissions habituals de quan una obra d'art és adjudicada al seu nou propietari.

Le coq és un quadre de paleta molt mironiana -amb vermells, blaus i grocs intensos-, però en canvi no ho és gens el motiu elegit per Miró per a l'obra mateixa. El gall és un animal que l'artista mai no va representar habitualment excepte a l'època en què realitzà el seu quadre mític Le ferme («La granja»), datat en els anys 1921-1922. Si es consulta el catàleg raonat de l'obra de Miró -una cosa que explica també perfectament el d'aquesta subhasta de Christie's a través de diferents imatges-, la procedència plàstica de Le coq és bastant clara. Des de Le ferme, passant per La terre labourée (1923 1924); Paysage au coq (1927) o Le fermier et són épouse (1936) -una obra que curiosament va formar part de la col·lecció particular del cineasta Billy Wilder-, el gall, que després gairebé desapareix de la fauna mironiana, va assolint protagonisme fins a convertir-se en el motiu únic de la peça.

Des del moment de creació d'aquesta tela, que es troba a l'Art Gallery de Londres, fins a Le coq, Miró va anar depurant el seu llenguatge en una sèrie de pintures que reflecteixen un amor per la naturalesa provinent de la seva joventut, quan als devuit anys va passar una temporada convalescent a la granja familiar o al poblet de Mont-roig, que també va immortalitzar.

I, curiosament, Le coq va ser pintat a la localitat rural de Varengeville-Sud-Mer, el febrer de l'any 1940, en temps tumultuosos de guerres (en plena Segona Guerra Mundial) i desastres que van impressionar molt l'artista. Va ser el mateix creador qui va dir en aquells moments que es trobava «més feliç entre la gent del camp que entre les duqueses» de París, referint-se al nou ambient.

D'aquella primera estada al camp català sorgeix el seu amor a la terra i a la llum, que es reafirma en aquesta etapa a la campanya francesa, durant l'exili provocat per les guerres. Allà troba, segons ell mateix va explicar, la tranquil·litat rural que li va negar l'exili d'Espanya. «Vaig sentir desigs d'escapar, de tancar-me en mi mateix de manera deliberada», va ser una altra de les reflexions que féu l'artista.