TW
0


El títol és original, però té moltes de similituds amb un llibre que va ser un èxit de vendes a Catalunya no fa gaire temps. Simplement s'ha de canviar el gentilici. Però Joan Mas no pot parlar d'intertextualitat ni de plagi, perquè el seu és el primer gran estudi sobre La Falange i el moviment nacional a Mallorca des de la Guerra Civil fins a l'actualitat. Això impedeix haver copiat res i suposa dos anys de feina que s'han traduït en Els mallorquins de Franco, del qual signarà exemplars avui horabaixa a la Fira del LLibre.

-Sí. Han estat dos anys de feina i he treballat bàsicament amb arxius de Palma i de Madrid i per això hi ha molts de documents inèdits. Falange, una vegada que va arribar al poder mai no va deixar d'espiar la gent i fins i tot feien informes de Camilo José Cela o de Llorenç Villalonga, cosa que no s'entén. També investigaven capellans si no incloïen en les pregàries Franco o l'aparició de símbols republicans. -Tothom no, però a banda de la policia i de la Guàrdia Civil hi havia la Falange que dedicava tots els seus mitjans a espiar en la mesura que els era possible. -Els que demostren que a les eleccions municipals es feien informes de tots els candidats i si feia falta es falsificaven els recomptes. La premsa sempre anava a favor del govern. Hi ha un altre document que mostra que la prosperitat econòmica es lligava a la continuïtat del règim franquista.

-Per què aquest llibre?
-És un intent d'explicar un episodi molt poc conegut de la nostra història. Molts d'estudis s'han fet des de l'altra perspectiva, des de la dels antifranquistes. Per això, he volgut repassar les institucions i persones que feren possible la guerra civil, la repressió i el manteniment de la dictadura i també part de la transició.

-I així heu bastit el primer llibre sobre el franquisme des de la guerra fins a les primeres eleccions a Mallorca...

-La Falange va suposar un canvi social important?
-I tant que sí. A l'època, en els anys 40, es varen emprendre les depuracions de professors i de moltes de persones, a més a més, es varen abolir totes les entitats que no eren tutelades per la Falange o l'Església. Fins i tot en els anys seixanta el turisme es va convertir en un tòtem de la nostra societat i si un treballador protestava hi anava tot d'una la policia, però per esbrinar si al darrere hi havia ganes de publicitar-se d'un sindicat o del partit comunista.

-Som hereus de la por d'aquella època?
-Jo crec que a Mallorca encara hi ha por a reivindicar coses i aquesta por es va crear durant aquella època. En principi, qualsevol excusa servia per delatar una persona.

-Quin poder tenia el Governador Civil?
-Era molt fort, era un Franco a nivell insular, que fins i tot commemorava amb festes la seva proclamació, festes a les quals acudia bona part de la societat benestant. També els mitjans de comunicació varen tenir un paper fonamental en el sosteniment de la dictadura.

-En aquella època tothom feia informes i es dedicava a espiar?
-Quins documents destacaríeu dels que heu publicat?