Exhumen la tomba de Colom per confirmar la seva mallorquinitat

Gabriel Verd espera veure confirmada la seva teoria a Sevilla

Efe/DbBPalma02/06/03 0:00

La tesi que defensa l'origen mallorquí de Cristòfol Colom afronta avui una etapa nova i decisiva. Especialistes del Departament de Medicina Legal de la Universitat de Granada, dirigits pel professor José Antonio Lorente, exhumaran les restes del descobridor i del seu fill Hernando, a la catedral de Sevilla, per iniciar la investigació que, a partir de les proves d'ADN, certificarà si les despulles són les de l'almirall. Així també es farà una passa important per verificar la paternitat del príncep Carles de Viana com a progenitor del navegant.

Lorente ha assenyalat que es tracta «de saber si els ossos de Colom són en cap d'aquests dos indrets o s'han de cercar en una altra banda, després de l'agitat moviment de què foren objecte les seves restes». Segons l'expert, després d'una primera identificació, gràcies a l'anàlisi genètica de l'ADN dels ossos de Colom i a la seva comparació amb els del seu germà, amb el seu fill Hernando o amb altres parents, «dels quals sí que se sap on són», es procedirà a una investigació secundària «que podria confirmar la hipòtesi que el descobridor era fill del príncep de Viana».

Aquest darrer argument és el que ha propiciat que un equip d'experts mallorquins encapçalat per Gabriel Verd, secretari general de l'Associació Cultural Cristòfol Colom, s'hagi desplaçat a Sevilla per fer un seguiment del procés i de les proves que podrien confirmar l'origen mallorquí del navegant.

Encara que rebatuda, la tesi que defensa la procedència mallorquina d'aquest personatge no és nova. Anys enrere, estudiosos com Joan Cerdà i Manuel López arribaren a la conclusió que Colom va néixer en el segle XV a Felanitx, a la possessió que ara es diu Son Ramonet. Aquesta teoria és la mateixa que sosté l'investigador de Montuïri Gabriel Verd, el qual ha explicat en nombroses ocasions que si es confirmàs que Colom havia estat fill de Carles de Viana es podrien justificar fets com ara la concessió de títols i de privilegis reservats a la reialesa.

Per reforçar la seva hipòtesi, Verd també ha destacat en la seves investigacions que en el curs del tercer viatge el descobridor va donar el nom de la seva mare a una illa pròxima a la costa de Veneçuela, Margalida; i també aporta com a prova de mallorquinitat el fet que el navegant firmàs diversos documents -dipositats a l'Arxiu del Regne de Mallorca- com a almirant, una forma pròpia de Mallorca. Resoldre l'enigma de l'autèntic parador de les restes de Cristòfol Colom és, d'altra banda, la tenacitat del grup d'historiadors que al costat de José Antonio Lorente confien en la investigació genètica per confirmar si l'almirall fou enterrat a la catedral de Sevilla o a la República Dominicana.

Per setembre de l'any passat un equip d'investigadors exhumà les restes de Diego Colom, germà menor de Cristòfol, per fixar el seu ADN, comparar-lo amb les restes de l'almirall i determinar quina n'és la tomba vertadera i la identitat dels seus pares. L'historiador Marcial Castro ha declarat que els resultats de la investigació poden «revolucionar ara tota la historiografia recent» i aclarir si eren germans de pare i mare o tan sols d'un dels dos, a fi d'establir així si Cristòfol Colom era fill bastard del príncep Carles de Viana, que va ser confinat a Mallorca una temporada per disputes dinàstiques a la Corona d'Aragó.

Un dels problemes dels investigadors concerneix les restes del príncep de Viana, que són a Poblet, Tarragona. Durant la Guerra Civil la tomba va ser profanada, i les restes es mesclaren amb altres. Establir quines són serà una altra prova que hauran de superar els estudiosos. Abans, en tot cas, s'ha d'estudiar l'ADN d'Hernando, el fill de l'almirall, i també les restes que es guarden al far de Colom de la República Dominicana, per determinar-ne l'autenticitat.