Tal dia com avui moria Jaume II, d'Urgell, el «Dissortat», en el castell de Xàtiva. Havia nascut el 1380 i fou nomenat lloctinent general d'Aragó pel rei Martí I l'Humà, el 1408. En morir aquest, el 1410, presentà la seva candidatura a la Corona. Però fou elegit Ferran d'Antequera a Caspel, 1412. Jaume d'Urgell es llançà, aleshores, a una oberta rebel·lió el 1413, però seria vençut en el Castell Fermós, de Balaguer, de manera que capturat, hagué de viure un llarg i dolorós seguit d'empresonaments per tot el país. Acabà tancat en un calabós del ja esmentat Castell de Xàtiva.
Els maltractes, les tortures, la mala alimentació, les malalties, tot plegat el dugué a la tomba, quan no havia fet altra cosa que defensar un drets tan legítims com els dels altres candidats. No fou l'únic que, totalment oblidat, purgava les seves ambicions. També Jaume IV de Mallorca patia un semblant enclaustrament, dins una gàbia de ferro, en aquella fortalesa, de la qual fugí per anar a Nàpols amb els seus partidaris. No tingué tanta sort Jaume d'Urgell, que com diuen els versets d'una cançó: «Jaume d'Urgell/ Jeu dins un castell./ L'hi ha tancat Don Fernando; / ningú no parla d'ell...». Tota l'Edat Mitjana és plena d'aquestes crueldats i intrigues en persones de sang reial. Rellegint la novel·la Katherine, d'Anya Seton, ens trobam amb tota la tensió d'aquells ambients, quan les intrigues de palau eren el pa de cada dia i era millor fugir als camins, als espais rurals, per conservar la vida:
«Endavant, peregrí, endavant! Treu el cavall de l'estable! Coneix el país, mira'l, dóna gràcies a Déu; corre pels camins, i deixa que la teva ànima et guiï. La veritat t'alliberarà. Per això, no has de tenir por...». Són mots de la «Balada de Bon Conseil». No és difícil imaginar un Jaume d'Urgell capturat en unió dels seus homes supervivents, com en la novel·la de Seyton:
«Els homes d'armes es distribuïren pel camp de matolls amb llances i destrals de batalla. Els fugitius, esgotats, ja no podien resistir més. Els soldats, que els cercaven des de l'alba, els agafaren i els fermaren els turmells amb corretges de cuir i els obligaren a agenollar-se al davant del rei, sobre la gespa delmada.
Les dones del poble no patiren dany, encara que foren portades a empentes fora del camí. Catalina, tan desconcertada com els rebels desvalguts, hagué de passar a través dels rengles de soldats quan entre els captius, agafats el dia abans, va veure els despentinats cabells i el magritxol cos de Cob de Fenton. Els seus braços estaven sòlidament lligats i portava una corda entorn de la cintura, subjecte aquesta a la sella d'un cavall. L'havien arrossegat, rera la muntura, algunes llegües, ja fos caminant, ja caigut per terra. Els seus vestits ja només eren pelleringues i la mitja nuesa del seu cos mostrava cops i nafres sagnants...».
L'Edat Mitjana. Ambició de reis i prínceps.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.