«El meu pensament és geomètric i això es veu a les meves obres»

IOLANDA PERICÀS.Palma.
L'artista nord-americana Betty Gold (Austin, Texas, 1935) descansa aquests dies al Port de Sóller, on passa temporades. De fet, la seva darrera sèrie d'escultures monumentals duen com a títol genèric Sóller, «perquè Port de Sóller era molt llarg» en honor del lloc on l'artista s'inspira. Aprofitant la seva estada a l'Illa Gold ha visitat la Ferreteria Artística Seguí on planeja dur a terme una escultura per Palma.

-És una escultura de gran mida, de més de quatre metres d'alt, que estarà feta d'acer corten, com la majoria de les meves peces exteriors. Serà com una mena de gran full de paper doblegat i retallat de manera molt concreta, que en aquest cas deixaré sense pintar, al natural, perquè la peça vagi canviant amb el temps i els seus efectes. La peça durà per títoHomenatge a Fra Juníper Serra, perquè visc a Califòrnia i la peça és per Mallorca, la relació és obvia. -És la meva manera de pensar que es reflecteix a les meves creacions. El meu pensament és, en certa manera, geomètric i això es posa de manifest a les meves obres. A més, tenc un gran interès per l'arquitectura, que també es basa en la geometria de les formes. Quan he de treballar una escultura de gran format no em vull perdre ni un sol detall, perquè els angles i els talls han de ser perfectes. A les meves peces l'important és la suma de totes els elements que la integren, com en les persones és important la suma de cos i pensament. -Totes les meves obres, petites i grans, comencen amb un full de paper al qual vaig donant forma. Després dibuix la peça i en faig una maqueta. Abans, quan vaig començar amb l'escultura era jo mateixa la que duia a terme tot el procés, des de la idea a la materialització de l'obra, és a dir, donava forma al metall, ara tenc assistents que m'ajuden, sobretot en les peces grans, que sovint els he de fer fora de l'estudi, per una qüestió de mida. -Sí, i fou aquest mateix any que em vaig enamorar de Mallorca. Des de llavors hi venc sovint, a casa d'uns amics al Port de Sóller, on puc treballar tranquil·la i dedicar-me només a crear. A Venice, Califòrnia, on tenc l'estudi no és el mateix, perquè cada cert temps organitzam una sèrie de visites a l'estudi, que compartesc amb altres artistes, per recaptar fons per un hospital infantil, -Crec que és una idea, magnífica, i necessària per un lloc com Mallorca. L'edifici és preciós i en ell es combinaran allò antic, és a dir la pròpia construcció, amb l'art contemporani. En aquest sentit és molt destacable la col·lecció de Pere Serra. No conec cap altra persona amb més passió per l'art i la seva determinació ha fet possible que el museu fos una realitat.