«A l'hora de traduir, còmic i teatre tenen característiques comunes»

L'escriptor explica que ambdues obres, «tot i tractar-se de dos gèneres diferents» tenen algun punt en comú. «Els dos autors són enfants terribles, cada un a la seva manera, i des del punt de vista de la traducció teatre i còmic tenen característiques semblants, com ara els diàlegs; la diferència és que en teatre t'has de fer la composició de les escenes al cap i en còmic les tens dibuixades».

Respecte del text d'Strindberg, aquesta és la primera peça teatral que tradueix Herranz, i explica que «du la mateixa feina que traduir prosa, però en el meu cas m'és útil a l'hora d'escriure les meves pròpies peces teatrals». Herranz presentà en la I Trobada d'Autors Teatrals de Lloseta El jugador de triquet i fou abans de posar-s'hi que «m'aconsellaren que a més de llegir teatre provàs de traduir-ne, per familiaritzar-me amb la manera d'escriure i amb els mecanismes teatrals».

Quant a l'obra pròpiament dita, Herranz destaca que «Strindberg és un dels autors escandinaus més conegugts, i les obres del qual es recuperen ara. El pelicà no tenia cap traducció catalana i és una de les seves obres més representatives, ja que li serví per inaugurar el 'teatre íntim', els preceptes del qual corresponen a allò que ara s'anomena teatre de 'petit format'». A més, segons el traductor, i a pesar de tractar-se d'un autor de principi del segle XX «misogin com pocs», aquesta obra és encara «vigent i actual».

Quant al còmic de Roberta Gregory, Ha nacido un putón, és la primera traducció que es fa de la sèrie d'àlbums del persontage Putón, en el qual «es presenta el protagonista des de la seva infantesa fins a l'actualitat, punt des del qual continuen els cinc toms restants». Herranz explica que «m'ho he passat molt bé fent aquesta traducció, però reconec que és un personatge políticament incorrecte i la història és bastant dura». Malgrat això, Gregory «no perd mai la ironia ni l'acidesa i destrossa el tòpic sobre la vida nord-americana».