El Museu de Mallorca recupera la figura del Borja Moll dibuixant i il·lustrador

Inaugura una exposició amb 70 obres que mostren el vessant artístic del lingüista

Escena de les festes de Sant Joan, que Moll realitzà el 1912 amb llapis i amb aquarel·la.

TW
0

P. GIMÉNEZ.Palma.
La reconeguda trajectòria de Francesc de Borja Moll com a estudiós de la llengua, professor, editor i promotor de la cultura catalana va ser decisiva per relegar a un segon pla la faceta artística que també cultivà i amb la qual l'autor se sentia especialment identificat, com afirmava en un dels seus escrits: «Puc dir que som dibuixant de naixement».

Prop de setenta dibuixos que volen testimoniar aquest caire artístic, gairabé desconegut, del coautor deDiccionari Català-Valencià-Balear integren Els dibuixos de Francesc de Borja Mol, l'exposició que anit inaugura el Museu de Mallorca. Amb aquest projecte, el centre que dirigeix Joana Maria Palou se suma al programa d'activitats que enguany commemoren el centè aniversari del naixement de Borja Moll, i que han servit no tan sols per «actualitzar aspectes de la seva obra», sinó també «per rellançar el procés de normalització lingüística».

Aquesta va ser l'opinió referida pel director general de Política Lingüística, Joan Melià, que presentà ahir la mostra amb la directora del museu, Joana Maria Palou; la filla del filòleg, Francesca Moll; el director de l'Arxiu del Regne de Mallorca, Ricard Urgell; i la comissària de l'exposició, Lídia Homs, que n'explicà els continguts.

L'experta, que destacà la dificultat de compilar els dibuixos que s'hi presenten -la majoria procedents dels fonts que conserva l'Arxiu del Regne de Mallorca i de la col·lecció particular de la família-, afirmà que l'exposició permet «divulgar aquesta faceta desconeguda, però immensa», que Moll cultivà, com també aconseguir «una visió de l'evolució que segueixen els seus dibuixos», a partir d'un recorregut estructurat en tres parts.

En la primera, englobada sota el títoL'afició. Som dibuixant de naixement, s'hi mostren les obres d'infantesa i joventut de l'autor. S'hi endevina ja «una destresa natural» i descobreixen un estil que es caracteritza per «l'expressivitat» dels quadres.

El dibuixant del «Diccionari» recull, en una segona part, els dibuixos amb els quals el filòleg il·lustrà les veus de la magna obra. «Són més fidels i esquemàtics, pel fet que tenien el destí clar d'il·lustrar eDiccionari. Homs explicà que la selecció d'aquests dibuixos respon a criteris de «destresa», però també s'ha volgut mostrar aquells que «es refereixen a veus poc conegudes i alguns que no es publicaren». El recull es tanca mostrant L'il·lustrador de rondalles, amb dibuixos que evidencien com «la seva mà s'ha fet més destra», encara que arribà a abondonar aquesta pràctica per dedicar-se en cos i ànima a culminar l'obra deDiccionari.