La cinta dels Estats Units va irritar gran part de la crítica, que va considerar la seva qualitat molt discutible per ser present en un dels certàmens més importants del món. Elephant proposa un drama sobre la violència que de temps en temps ensagna els instituts educatius dels Estats Units.
Origen budista
El títol de la cinta s'origina en una antiga paràbola budista: un grup de cecs examina un elefant; cada un d'ells n'investiga una part, i només una, la que té més a prop.
Per als qui estudien els ànecs, per exemple, l'elefant és un arbre, per als qui van tenir a les seves mans la cua, és una corda, i així successivament.
El realitzador dels Estats Units va elegir aquest títol per mostrar que l'origen de la violència als instituts escolars és difícil d'identificar i que depèn del punt de vista que s'utilitzi. Tanmateix, la pel·lícula no ofereix cap clau per desentranyar la causa dels assassinats que de temps en temps tenen lloc als centres educatius americans.
La càmera segueix diversos estudiants que ingressen a l'edifici, documenta els seus moviments, les seves converses intranscendents, les seves activitats escolars. Totes aquestes accions són excessivament llargues i confuses, ja que els punts de vista i els temps en què ocorren canvien sovint.
El resultat és una pel·lícula que transcorre amb lentitud i amb subtilesa i que mostra, en última instància, que el terrorisme que Estats Units cerca fora de les seves fronteres es troba també dins d'elles.
A part d'aquest llargmetratge, Van Sant n'ha realitzat altres deu, alguns dels quals varen tenir èxit de públic i de crítica, com són My Own Private Idaho, del 1991, i Drugstore Cowboy, del 1989.
Van Sant, de 50 anys d'edat, va arribar al cine procedent del món de la publicitat, i un dels seus majors èxits comercials fins ara l'havia aconseguit amb Will Hunting (1997), que va tenir nou candidatures als Oscar.
Pel que fa a la resta del palmarès del 56è Festival de Cine de Canes, els turcs Ozdemir i Mehmet Emin Toprak, l'últim d'ells recentment mort en un accident de trànsit, varen obtenir ex aequo el guardó al Millor actor. Ambdos intèrprets eren els principals personatges de la pel·lícula Uzak, del director Nujri Bilge Ceylan, que se'n va dur el Gran Premi del Jurat.
Uzak explica la història d'un fotògraf que, mentre passa per un període abrumat per un sentiment de buit, es veu forçat a acollir a ca seva a un cosí que arriba a la capital des del poble cercant feina. Es tracta de la primera vegada en vint anys que una pel·lícula turca es troba al palmarès del festival de Canes.
Quant a la Millor actriu, el festival ha distingit amb el guardó l'actriu canadenca Marie-Josée Croze per la seva actuació a Les invasions bàrbares, del director Denys Arcand.
Altres premis que es varen lliurar ahir vespre foren: Millor Guió a Denys Arcand (Canadà); Premi del Jurat per A les cinc de l'horabaixa, de la directora iraniana Samira Majbalbaf; Palma d'Or al Millor Curtmetratge per Cracker bag, de Glendyn Ivin (Austràlia); Premi del Jurat al Curtmetratge per L'home sense cap, de Juan Solanas (França); i la Cambra d'Or per Reconstrucció de Christopher Boe (Dinamarca).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.