L'edició més obscura del festival

Gairebé tot el món coincideix a subratllar, això sí, la immensa desolació que trasllada al públic bona part de les pel·lícules projectades a la Selecció oficial del certamen cinematogràfic.

A jutjar pels films presentats, el manual del bon delegat artístic exigeix avui que siguin personals, innovadors i, sens dubte, forts, com els que també intenten mostrar les dues seccions paral·leles, la Quinzena dels Realitzadors i la Setmana de la Crítica. El resultat és una cadena de matances, crims, abusos i sinistres difícils de suportar.

Després d'evocar somerament alguns d'ells, com l'ametrallament de tot un poble que es va portar malament, amb el que acaba Dogville, de l'aplaudit Lars von Trier, un dels principals favorits d'aquesta edició, el diari Le Journal du Dimanche resumia ahir el preocupant sentir d'una part de la crítica i del públic. O el comitè de selecció està compost d'individus sadomasoquistes, o realment nosaltres i el nostre món no caminam molt bé, deia el rotatiu.

En qualsevol cas, aquest és el producte del cine d'autor, que, segons el president del certamen, Gilles Jacob, figura clau en l'evolució de la mostra, camina també molt malament, ja que «se li està fent el boca a boca», explicava a «Li Monde». «La situació és gravíssima, ja que el cine ha evolucionat i la fossa entre la crítica i el públic ha crescut», però «Cannes és i deu seguir sent un festival de cine d'autor, fet per als autors i pels autors», afegí.

Tampoc ha estat unànime el balanç sobre el nombre d'estrelles que aquest any han creuat en el seu ascens cap el Palau dels Festivals les cèlebres escalinates vermelles. La pneumònia atípica, els efectes de la guerra d'Iraq i de les diferències sorgides entre els Governs d'EUA i França podrien haver allunyat aquest any certs actors i directors, no només dels Estats Units.