Maria Rosa Llabrés es qüestiona el món al seu primer poemari

La interrogació vermella, que l'autora presentarà aquest dimecres a l'Illa de Llibres del Centre Cultural la Misericòrdia juntament amb el també poeta Gabriel de la S.T. Sampol, aplega «poemes de diferents èpoques més algunes coses noves que he escrit expressament per aquesta publicació». El volum recull poemes que daten des de 1972 fins al 2002, i està estructurat en quatre parts diferents.

La primera part, La interrogació vermella, recull els poemes més antics, tal com es varen escriure al seu moment, mentre que la segona Remakes, aplega també «poemes antics refets amb una nova forma». Les dues darreres parts, Solstici d'hivern i Ara estan formades pels poemes més recents «dels darrers cinc anys» i mostren la visió que l'autora té actualment del món.

Pel que fa a la temàtica, Llabrés explica que es tracta de poemes molt variats, «que van des de poemes més reflexius a altres que són simplement jocs d'imatges, tot i que també hi ha composicions crítiques, moltes de temàtica amorosa i algunes relacionades amb els clàssics grecollatins o els mites i llegendes de la nostra cultura popular».

Llabrés descriu la seva poesia com «espontània» i es confessa hereva de «la Paraula Viva de Maragall». En aquest sentit la poetessa considera que la seva manera d'escriure és «senzilla» i descriu la seva poesia com «una forma d'escriure que cerca la bellesa d'imatges i comunicar sentiments, va més enllà de ser purament un joc lingüístic».

Si bé aquest és el primer poemari de Llabrés, que escriu des dels dotze anys, l'autora abans havia publicat una traducció de poemes clàssics Poemes lírics de la Grècia antiga a la col·lecció L'Esparver Clàssic de l'editorial La Magrana. En aquest sentit Llabrés considera que degut a la seva llicenciatura en Filologia Clàssica pot tenir una certa influència dels poemes clàssics «perquè són la base de tota la lírica occidental, i malgrat els anys que han passat des de la seva escriptura encara són creacions actuals».