Rondalles a la Misericòrdia amb Roser Ros

Cent vuitanta escolars gaudiren d'aquesta activitat organitzada per a commemorar l'Any Moll

TW
0

TONI D'EGUIA.Palma.
La barcelonina Roser Ros protagonitzà una nova sessió de Les veus de les rondalles, el cicle organitzat per la Fundació Maria Ferret que vol commemorar l'Any Moll amb rondalles i rondallaires de tots els Països Catalans. 180 nins de les escoles Joan Capó i Son Rullan s'ho passaren d'allò més bé amb L'amor de les tres taronges, «una rondalla troncal en la nostra cultura popular», segons la narradora, ja que «hi surten retratats molts aspectes de la vida i la gent mediterrània».

El sol i el bon temps acompanyaren la narració, que a diferència de les sessions anteriors, no va comptar amb cap element més que la veu, la gesticulació i la complicitat entre la narradora i els nins. L'experiència va ser molt agraïda per part dels joves espectadors, que en tot moment participaren i enriquiren la seva imaginació amb aquesta dosi de cultura popular.

«El primer cop que vaig llegir L'amor de les tres taronges va ser en el recull de Mossèn Alcover, encara que amb el temps l'he anat enriquint amb altres versions com la de Joan Amades», explicà, «tot i així ja l'havia sentida de més petita en les cintes que gravà Borja Moll».

Pel que fa al seu currículum, Roser Ros explicà que sempre li ha agradat contar contes populars. «No record quan vaig començar a dedicar-me a contar rondalles, ja de petita memoritzava contes i històries i les contava als meus germans petits», explicà, «més tard la feina de mestra em permeté continuar aquesta tasca amb un públic ben agraït».

Un temps més tard començà a fer feina en la revista pedagògica per a nins entre 0 i 6 anys Infància com a encarregada de l'apartat de redacció literària infantil. Tot el seu bagatge en aquest sentit li va ser de gran utilitat, però també es va veure enriquit per noves fonts.

Fa cinc anys creà l'Associació de Narradores I Narradors (ANIN), que té com a objectiu posar en comú la tasca de narradors i rondallaires. «Moltes vegades en quest gremi la gent és molt individualista. Amb l'ANIN es vol llevar aquesta costum i potenciar una unió i col·laboració de la qual en poguem sortir tots beneficiats».