El Conservatori incorpora al seu fons una còpia amb obres inèdites de Lliteres

Les vint partitures que s'han digitalitzat romanien a l'Arxiu de la Seu de Guatemala

Eduardo López Banzo, Antoni Pizà, Damià Pons, Josep Francesc Palou i Antoni Gomila. | S.A.

23/05/03 0:00

P.GIMENEZ.Palma.
La recuperació del llegat musical d'Antoni Lliteres ha donat una nova passa incorporant al Fons Documental del Conservatori de Música de les Illes una còpia digitalitzada de vint partitures manuscrites del compositor artanenc (la majoria cantates inèdites), que procedeixen de l'Arxiu de la Catedral de Guatemala. Fruit del treball que ha realitzat a Nova York l'expert musicòleg Antoni Pizà, Balears incorpora i posa a l'abast d'investigadors i intèrprets un valuós conjunt d'obres que fins ara només es podia consultar, «amb dificultat», a l'arxiu guatemaltec.

Tal com va apuntar el conseller d'Educació i Cultura, Damià Pons, aquesta nova actuació testimonia «una passa més en la recuperació de la figura i l'obra de Lliteres», que ja té d'altres proves materials com la publicació d'un llibre sobre l'obra del compositor del segle XVIII o l'edició del nou disc compacte que ahir es va presentar i que recull l'enregistrament de la sarsuela barroca Júpiter i Semele.

Acompanyant el conseller Damià Pons, el representant del Teatre d'Artà Toni Gomila, i el cap d'Estudis del Conservatori, Pep Francesc Palou; Antoni Pizà, responsable de la recuperació de les 20 peces que es trobaven a l'arxiu guatemaltec, manifestà que una primera anàlisi d'aquestes partitures revela que es tracta de «música de primera categoria, molt universal i europea», comparable a la d'autors de la talla d'Scarlatti i Häendel. Amb aquesta tarja de presentació, Pizà, que treballa ara en la transcripció de les peces -amb anotacions del XVIII difícilment comprensibles per als intèrprets i músics contemporanis-, destacà que a excepció d'una de les obres, «són composicions vocals inèdites, la majoria cantates», escrites amb un acompanyament instrumental obligat d'orgue, violí, arpa i oboè.

Quant a l'explicació que l'expert referí per justificar l'existència d'aquest fons a la Seu de Guatemala, segons Pizà les obres de Lliteres i d'altres autors es varen incorporar pel fet que «les capitals de la Nova Espanya seguien els rituals de Sevilla, Toledo...».

Una altra passa important en la recuperació i difusió del llegat del compositor mallorquí és l'edició del disc compacte amb l'obra Júpiter i Semele o El estrago en la fineza (Harmonia Mundi, 2003), sarsuela barroca que el grup Al Ayre Español, dirigit per Eduardo López Banzo, interpretà al Teatre Municipal d'Artà.

Banzo, que afirmà que les composicions de Lliteres es caracteritzen per l'«energia i vigor» que irradien, volgué destacar que, malgrat que amb retard respecte a la resta d'Europa, la recuperació de l'obra «d'un compositor que dominà l'escena musical d'Espanya durant 30 anys», «és una tasca de justícia», que, segons vaticinà, «encara donarà sorpreses».