Enmig d'un plany general del món de la música mor, tal dia com avui a Cambo-les-Bains, el gran compositor Isaac Albéniz, nascut a Camprodon, Catalunya, el 29 de maig del 1860. Des de la seva jovenesa fou, a París, deixeble de Marmontel i celebrà concerts per tota Europa i Amèrica... Estudià amb grans mestres a Leipzig i Brussel·les i escriví, en aquell temps, tot un seguit d'obres de segell romàntic, amb una clara influència de Liszt. Després, amb ànim de perfeccionar-se i definir-se més personalment, tornà a París i entre d'altres composicions del moment és de remarcar Rapsòdia Espanyola. Ja a Barcelona, el 1896, compongué l'òpera còmica Pepita Giménez i el 1899 estrenava a la capital francesa el poema simfònic per a orquestra Catalònia.
Són també famoses i molt ben celebrades les seves peces per a piano com Serenata espanyola, Granada i Sevilla. La seva última producció, Ibèria, de dotze peces, presenta parts tan conegudes i destacades com Corpus a Sevilla, Triana i Màlaga. Aquesta música, amb arrels populars, no era un fenomen aïllat del temps, sinó que també, arreu de molts països europeus, com és ara Rússia, Txèquia, Noruega, Polònia o Finlàndia, hi havia moviments semblants.
En el cas d'Albéniz no es pot obviar la combinació d'elements post-romàntics i impressionistes. El compositor gironí, un nin prodigi, el deixeble preferit de Pedrell, desplegava doncs una activitat sorprenent. Va ser, fins i tot, professor en la prestigiosa Schola Cantorum de París. Els especialistes expliquen que «la veritable importància d'Albéniz es troba en les seves obres de maduresa per a piano, especialment en la seva suite Iberia, en la qual fa servir un estil pianístic que el caracteritzava. Encara que fortament influenciat per l'impressionisme francès, Isaac Albéniz ha de ser considerat el fundador de l'Escola Nacional Espanyola, de caràcter tradicionalista i inspirada en el folklore, especialment l'andalús».
Explicava, per altra banda, un cronista de la biblioteca del Congrés dels Estats Units que «Albéniz va rebre la seva primera lliçó de piano de la seva germana major i va fer el seu primer concert en el teatre Romea de Barcelona quan només tenia quatre anys.
N'havia fet sis quan estudià amb Marmontel a París durant nou mesos. Va voler ingressar en el Conservatori però produí una impressió negativa a causa d'haver romput un mirall d'aquella institució tot jugant, amb una pilotada.
Deixà París i anà al Conservatori de Madrid, sota els mestres Ajero i Mendizabal, en el qual passà tres anys més. I el 1870, a l'edat de deu anys, ja feia el seu primer viatge professional a Amèrica. Un infant prodigi que causà l'astorament de molts dels seus professors, com són Jadossohn i Reinecke a Lepzig i Brassin, Dupont I Gevaert a Brussel·les...».
Per treure's el capell.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.