La pimera sensació en veure els murs no és la de blocs sòlids de pedra, sinó d'alguna cosa etèria que sura amb intangibles cares al seu interior. «M'interessa la projecció de l'ésser fantasmal -explicà l'artista; per això cerc la sensació de surar: vull crear un més enllà, un fantasma que no existeix a l'obra, però que tothom pot veure».
Els murs consisteixen en diversos cubs senzills de malla. Aquesta estructura és molt comuna en els darrers treballs de Sara Modiano, que cerca a través d'aquests materials senzills la creació d'un espai interior a l'obra. «Amb la creació d'aquestes estructures lleugeres i obertes, vull que sembli que l'espai és dins l'obra, i no l'obra dins l'espai». Tot això sense perdre mai l'harmonia, per provocar que, en algun moment, l'espectador passi de la quotidianitat a un estat oníric, humit, sense pes, eteri i fantasmal.
La fluïdesa i la incorporeïtat de les seves creacions e deuen, segons explica, a la disciplina de meditació que practica cada dia. Sara Modiano visità Mallorca per primera vegada fa tretze anys i, si bé l'estada no va ser gaire llarga, quedà conveçuda «que era aquí on volia viure». Fins a l'any 2000 no s'hi va poder traslladar, però amb el temps que fa que és a l'Illa ja s'hi ha adaptat perfectament i assegura que «hi estic com a surant, en contacte continu amb mi mateixa i amb la meva obra».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.