La barca de bou «La balear» fou avarada després de culminar la seva restauració

Quant al destí final de La balear, el Consell negocia amb diferents ajuntaments el seu emplaçament darrer i té previst que la que va ser nau pesquera serveixi ara per a fins didàctics, com també d'«embarcació recreativa. S'ha de potenciar la seva projecció internacional donant suport la seva presència en curses d'embarcacions d'època», afirmà Vadell.

El llarg i costós procés que ha envoltat la recuperació de La balear, restaurada totalment en fusta mitjançant les tècniques artesanals, convertí la seva avarada ahir en una fita cabdal que no es varen voler perdre representants de tots els agents implicats al projecte: La consellera de Cultura del CIM, Maria Antònia Vadell; el seu homòleg de Promoció i Formació, Bernat Aguiló; el director insular de Cultura i Patrimoni, Miquel Àngel Maria; el president de l'Autoritat Portuària, Francesc Triay; el mestre d'aixa Jaume Cifre i la brigada que ha duit a terme la restauració; i els representants de l'Associació d'Amics del Museu Marítim i l'Associació de Vela Llatina, Josep Massot i Xavier Mulet, respectivament, hi eren.

Tots ells varen coincidir en la importància de la fita per al patrimoni marítim de Mallorca, ja que la barca de bou és «un referent que testimonia molts exemplars ja perduts». A més, el projecte de recuperació del vaixell és, a hores d'ara, la cara visible d'un projecte més ampli que ha de «garantir la salvaguarda de tot el patrimoni naval». De fet, dilluns la barca de bou Nuevo Tomàs entrarà als tallers per ser reconvertida en un vaixell científic, i «està previst signar un conveni de col·laboració amb els Amics del Museu Marítim per adquirir una granja a Felanitx. Aquesta servirà com a magatzem per a embarcacions que esperen ser restaurades», anuncià Vadell.

Les mesures anunciades per la consellera justificaven l'«enorme satisfacció» que varen professar el representant de l'associació de Vela Llatina i els Amics del Museu Marítim, entitat que va instar la declaració de BIC per La balear. Massot afirmà que, «després de navegar anys al desert, s'han aconseguit grans fites com la redacció del pla director del museu marítim, la recuperació d'aquesta nau i, en general, la creació de tot un moviment per salvaguardar aquest patrimoni», destacà.

I no només això. Bernat Aguiló feia notar que la restauració de La balear també ha promogut la recuperació d'un ofici tradicional com el de mestre d'aixa. Deu alumnes s'han format en aquesta professió sota la tutela de Jaume Cifre, que ha dirigit els treballs de recuperació.