Els infants de Fàtima (1917)

Fàtima és una ciutat portuguesa en el districte de Santarém. No compta amb més de mil dos-cents habitants. Però és una de les viles més conegudes del món i això a causa del seu santuari, dedicat a la verge Maria i a les aparicions d'aquesta a tres infants, els quals, reiteradament asseguraren haver-la vista i hom fou testimoni, en aquell temps, de fenòmens sobrenaturals relacionats amb aquella feta tan extraordinària com discutida. Els miracles no es feren esperar. El mateix que s'havia esdevingut a Lorda, prengué a Fàtima semblants proporcions. Curacions inexplicables que els metges més incrèduls no podien negar. Però deixem que ens ho expliqui Doré Oglizec: «Quan ens apropam a Vila Nova de Ourem, el paisatge ja no és tan agradable, amb les seves ruïnes imponents. Les oliveres han desaparegut, els pins són molt més espaiats i s'aferren a les costes pedregoses que deixen veure les seves arrels arrabassades del terra excavat. Fou en un d'aquests paisatges, tan desolats de la plana, en una possessió poblada de matolls espinosos, Covada Iria, on es va aparèixer la Mare de Déu del Rosari a tres pastorets, el dia 13 de maig de 1917. Es deien aquests pastors Llucia, Jacinta i Francesc. La Mare de Déu els recomanà oració i penitència per a redimir els pecats dels homes. Abans de desaparèixer els va prometre fer-se visible el dia 13 de cada mes durant mig any. El relat de la miraculosa aparició, acollida primerament amb moltes reserves, es va estendre llavors per tota la província i atraié fidels i curiosos. El dia 13 d'octubre, dia de la seva darrera aparició, una multitud ansiosa envaí aquella zona tan àrida, cremada per la tardor. Aleshores, un núvol de fum s'aixecà de la multitud agenollada, el sol s'entelà esdevenint un disc argentat que avançava per un cel obscurit. Dels matolls espinosos on la Senyora del Rosari havia estat vista per primer cop pels tres pastorets, brollà una font. Els pelegrins, emocionats, besaren la terra, resaren les lletanies, begueren aigua miraculosa que de seguida es mostrà benèfica en forma de nombrosos guariments. La devoció a la Mare de Déu de Fàtima es multiplicà en un Portugal en guerra que havia enviat un cos expedicionari per a lluitar al costat de les tropes britàniques de Lys. Actualment el renom de la Mare de Déu de Cova d'Iria (que no és tal cova sinó un paratge mig desèrtic, puix que això de Cova d'Iria no és més que un topònim i per tant és errat fer comparacions geogràfiques amb Lorda), ha superat totes les fronteres i les seves imatges són tan nombroses com les de l'esmentada advocació francesa».