Un Antoni Nicolau visiblement emocionat pujà a l'escenari i, abans de cada una de les seves intervencions, va anar explicant a un públic completament entregat que «estam molt contents, perquè s'està produint un relleu generacional en la música en català, un fet que ens omple de goig».
El públic -més de dues mil persones estaven completament entregades a les evolucions dels manacorins- va notar que qualque cosa estranya passava, i al final Nicolau va haver d'explicar que era la seva darrera actuació.
A més de La Balanguera, els manacorins varen interpretar dos autèntics himnes que varen ser corejats pels seus seguidors en tot moment: Qui l'agafa és seva i Jo tenia una caseta a Mallorca.
Ocults deixa darrere seu un total de vuit discs i un llarg conjunt d'actuacions arreu del territori de parla catalana, amb unes lletres convertides en himnes des del seu Pa amb oli naciona.
El grup va residir un temps a Barcelona, però l'any 2001 tornaren a Mallorca i enregistraren Això va així, el seu darrer disc, marcat per la contínua reivindicació de la terra i les referències a les arrels.
Els músics són molt estimats pels seus companys de professió i això es demostra en les nombroses col·laboracions que han rebut en els seus treballs i les que ells mateixos han duit a terme en els dels altres.
Dissabte vespre els Ocults se n'anaren, però per la porta gran. Oberta a un possible retorn?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.