Manuel Azaña, president (1936)

Tal dia com avui, Manuel Azaña Díaz (1880-1940), escriptor i polític, cap del partit d'Acció Republicana, ministre de la Guerra en el primer Govern de la II República espanyola, un càrrec des del qual volgué introduir canvis avançats en l'organització de l'Exèrcit, i cap de Govern en diferents moments, és proclamat president de la República i ho serà de 1936 a 1939. Tanmateix, en acabar la Guerra Civil, s'exiliarà a França i renunciarà als seus càrrecs. Com a figura política de primera dimensió, malgrat representar el bàndol dels vençuts, eclipsà la seva segona personalitat d'escriptor, o primera, segons es miri, puix que ens ha deixat una obra literària sòlida i de valors importants. Hi destacaria la seva novel·la El jardín de los frailes, la peça teatraLa corona i els estudis crítics Vida de Don Juan de Valera, Valera en Italia, Plumas y palabras, Amores, política, literatura, entre d'altres assajos. Explica l'historiador Marcos Sanz que «la personalitat de Manuel Azaña és, sens dubte, una de les més complexes, difícils, polivalents i, si voleu, equívoques de totes aquelles que han protagonitzat el tortuós i problemàtic itinerari del segle XX. Home dotat d'una intel·ligència poc comuna, la seva biografia és plena de clarobscurs, de llums i lluentors, i també de fosques inextricables. La seva plural inquietud, el seu dilatat enginy, la seva riquesa de matisos, ja sia com a polític, com a escriptor o com a persona el converteixen en un home d'una gran perspectiva: tots els que s'hi han apropat ens donen un testimoni només subjectiu, personal, inevitablement interessat. Tan difícil és acostar-s'hi amb una mirada neta de prejudicis...»