«Aquella aula era una sala molt gran, alta de sostre, que tenia unes vidrieres a tota la part del davant; donant-li una llum i un sol de meravella. Al fons de la sala, de cara els finestrals, una tarima alta i rere d'ella, la taula de la monja, que ens inspirava gran respecte i més encara una palmeta que tenia aquella prop de la mà, en el costat dret... Així començà el meu aprenentatge de nina de col·legi. Teníem unes cadiretes baixes, arrenglerades, unes enfront de les altres on, assegudes, apreníem, resàvem i cosíem...».
Aquest fragment literari de Gracián Quijano es podria completar, a manera d'evocació, amb un altre text de Margueritte Bourcet:
«Aquell dia hi havia celebració. Es pregava per la fundadora i les benefactores del col·legi i homes preparava per assistir a la processó, en els jardins. Acabada la missa, les nines i els convidats sortien de la capella i marxaven vers el jardí. De sobte, la campana conventual ressonà, la porta principal s'obrí del tot i aparegué la processó... Poc a poc, desfilaven. Al cap, la Creu, envoltada de crespons onejants; darrere, per parelles, silencioses, els ulls baixos, les col·legiales, amb ramets de crisantemps, i, finalment, les religioses, portant ciris. Era un espectacle estrany i una mica trist, en el silenci només trencat en un punt pel soroll... de l'aire fresc de novembre que bufava, tot fent ballar les flames dels ciris, movent els estendards i batent, com ales d'ocell, els vels que cobrien el cap de les monges...».
Aquesta és l'estampa romàntica a la francesa que ens pot fer retrocedir, amb una mica més d'imaginació, a aquell col·legi de senyoretes de bona casa o reconegut llinatge que omplien les aules d'un gran edifici noucentista amb capella neogòtica, avui, en bona part reformat, en bona part desaparegut. Però anem a la veritable història. Les religioses del Sagrat Cor (Cor Unumad dilatandum Regnum Cordis Jesu), segons una de les seves divises, pertanyen a una congregació de dret pontifici fundada el 1800 per Santa Magdalena Sofia Barata París.
Com expliquen les actuals responsables de tal institució, «el seu carisme és manifestar l'amor de Déu en el símbol privilegiat del cor de Crist. Entre els mitjans assenyalats per la fundadora hi destaca l'educació del jovent. Arribaren a Mallorca el 1902 i un any després, tal dia com avui, fundaven el seu famós col·legi de Son Espanyolet amb internes, mig pensionistes i un externat per a les nines del barri.
Després del Concili Vaticà II s'unificà i socialitzà el col·legi, que avui, com ahir, segueix amb la seva missió educativa.
Les religioses del Sagrat Cor, actualment i en tot el món, són prop de quatre mil. Enguany es compleixen doncs cent anys de la fundació del col·legi de la congregació a Son Espanyolet, tota una data.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.