Tomasz Stanko, el millor jazzman d'Europa, de gira per les Balears

El trompetista polonès actuarà avui vespre a l'auditori del Conservatori

TW
0


El so de la trompeta del millor jazzman d'Europa del 2002 s'ha pogut sentir aquests dies a les Illes Balears. El cicle La primavera polonesa, organitzat per la Fundació Balears 21, ha duit Tomasz Stanko i els músics que l'acompanyen a Can Ventosa (Eivissa) i també a Alcúdia (ahir vespre) i Palma (avui actua a l'auditori del Conservatori, a les 20.00 hores).

Stanko va explicar a Diari de Balears que «no és que existeixi un nou corrent de jazz del Bàltic o dels països de l'Est, sinó que està començant a ser conegut en els darrers anys».

Stanko estarà acompanyat en l'escenari per Marcin Wasilewski, piano, Slawomir Kurkiewicz, contrabaix, i Michal Miskiewicz, a la bateria, i presentaran els temes del seu darrer trebalThe Soul of things, escollit com un dels millors discs de jazz del 2002 a tot el món.

El trompetista va néixer a Rzeszow el 1942 i estudià piano i violí, i des dels setanta és un músic de jazz admirat arreu del món. Assegura que «vaig començar a tocar jazz perquè en la Polònia comunista suposava un nou aire de llibertat, era capaç de dur-me a un altre món, i també perquè és una música molt bella».

El seu estil es basa en una mescla de lirisme i fúria. «Hi ha molta d'emoció i accents forts, i una mescla especial amb altres músiques, però sense sortir del corrent principal del jazz».

Tomasz Stanko assegura que «el jazz és el fenomen músical més important del segle XX, perquè fusiona moltes de cultures. Això pressuposa una filosofia i una forma de viure molt concreta davant la vida».

Malgrat això, Stanko també es manifesta d'acord amb els músics que creuen que el jazz s'ha intel·lectualitzat una mica massa en els darrers temps. «No es pot dir que no és veritat. Amb el temps tot se sofistica i es torna molt més complicat, però en el jazz encara queden molts de corrents que tornen al ritme i a la música de ball de sempre».

El trompetista es va mostrar «encantat» amb la resposta i l'acollida del públic d'Eivissa i va assegurar que «sense el públic un músic no és res, no pot existir. En els meus concerts pens molt en el públic, i això ho faig arreu del món i crec que la resposta de la gent és molt semblant per tot allà on vaig».