Beverly Pepper: «Quan dónes a la gent quelcom nou, la primera reacció és sempre de rebuig»

IOLANDA PERICÀS. Palma.
L'escultora nord-american Beverly Pepper treballa a Palma en una de les seves darreres obres al taller de Calizas Mallorca. Pepper (Nova York 1924), que l'any que ve protagonitzarà una mostra a Mallorca, es caracteritza per les seves escultures de pedra de gran format, com la que realitza aquí amb un bloc de pissarra, que tindrà cinc metres d'alçada. Pepper viu i treballa entre Itàlia i Estats Units, però es desplaça a diferents llocs per dur a terme els seus projectes.

-Està sent una experiència fantàstica. L'escultura tindrà una mesura de cinc metres d'alçada, 1,70 metres d'àmplaria i 40 centímetres de fondària. Abans de començar a treballar només havia vist una fotografia de la peça, però la imatge no mostra moltes de les característiques de la pedra, així que quan la vaig veure vaig haver de reinventar l'escultura, tot i que havia vengut amb el model. Estic molt agraïda a la gent de Calizas, perquè han demostrat tenir molta flexibilitat i molta de sensibilitat amb l'art. -La veritat és que està sense acabar, perquè els talls s'han de dur a terme amb maquinària gran i hauré de treballar en això i dur la pedra a la seva forma, perquè ara la roca i jo estam immersos en un combat. Un cop tallada la peça com jo vull, tornaré i l'acabaré. El resultat, tot i que jo no la vaig concebre així, s'assemblarà a un altar pagà, en el millor sentit del terme. Crec que el caràcter de la peça és com el dels espanyols, és independent i això té un significat simbòlic per mi. -No, havia fet moltes coses amb pedra, però mai amb pissarra. El cas és que volia treballar amb una pedra negra, i no vaig pensar en el granit, l'únic que sabia era que volia un material obscur. Però jo crec en els accidents divins, com quan et donen quelcom inesperat. Volia un material que es pogués desfullar, i quan vaig arribar i vaig veure la pedra em vaig adonar que la natura ja ho havia fet. -Jo he fet moltes escultures públiques i he observat sempre el mateix comportament en la gent, si els dones una cosa que mai abans no han vist, automàticament la rebutgen, l'odien. Però un cop se senten comòdes amb ella, es tornen possessius. Si vols fer bona escultura has de posar la gent nerviosa, els has de donar quelcom nou. -Quan pintava feia algunes petites escultures, que jo no considerava art. Però a l'època que ens traslladàrem a viure a Roma, el 1960, vàrem fer un viatge arreu del món i a Cambodja em van impressionar unes immenses escultures entre els arbres. A aquell lloc hi va entrar una pintora i en va sortir una escultora. La pintura és molt més continua, mentre que l'escultura és com una mena de repte. Els dos són molt físics, però en escultura quan elimines quelcom, no pots tornar enrere. -Quan vaig començar amb les grans escultures no sabia que era una dona, fou més tard que ho vaig aprendre. Per sobre de tot som una artista, no una dona artista, perquè no crec en el significat de la paraula dona per qualificar un artista. -No. A dia d'avui les dones són capaces de fer grans coses, perquè ja no és necessària la força física, ara s'ha de tenir intel·ligència i talent, i no com a l'època de Miquel Àngel, en la qual també havies de menester força.