Miquel Ferrà i Martorell09/05/03 0:00
TW
0

És compost a la presó de Varsòvia el que serà l'himne anarquista més conegut, la Varsovianka o la Varchavianka, que tot d'una es va fer molt popular entre els presoners polítics polonesos i després arreu d'Alemanya i de Rússia. Fou cantat entre els anarquistes espanyols des dels anys 30, però fou durant la Guerra Civil que adquirí la major popularitat, juntament amb aquella altra composició del gènere titulada Hijos del Pueblo, de procedència catalana. En els territoris de la República fou, fins i tot, interpretat en actes oficials, després de l'Himne de Riego i La Internaciona. El text és el següent: «Negres tempestes agiten els aires/ núvols sinistres ens ceguen l'esguard/ encar que us esperi la mort més cruenta/ contra l'adversari havem de lluitar./ L'unica riquesa és la llibertat/ i cal defensar-la amb coratge i fe./ Alta la bandera revolucionària/ que sens repòs ens mena al triomf del nostre anhel./ Alta la bandera revolucionària/ que sens repòs ens mena al triomf del nostre anhel./ Dempeus tot el poble!/ Tots a la lluita!/ Esfondrem amb fúria la reacció!/ A les barricades! A les barricades!/ Per la victòria de la Confederació».

El 1937, Otto Mayer, del Comissariat de Propaganda, Secció de Música, de la Generalitat de Catalunya, recopilava i comentava tot un cançoner revolucionari internacional. Aquest autor explicava aleshores que «l'himne anarquista té una llarga i gloriosa història revolucionària i és igualment una de les cançons més populars de les classes treballadores de Polònia, de la Unió Soviètica i de l'Alemanya antifeixista, per les quals és conegut sota el títol de Varchavianka. Sembla que és obra d'un escriptor polonès, Waclav Sicroszevski, que la compongué el 1884 o el 1885 a la presó de Varsòvia, on va estar reclòs cert temps per la seva filiació al primer partit obrer polonès, El Proletariat».

La data de 9 de maig de 1884 no és, doncs, segura i es basa en una carta del personatge. Les altres cançons o himnes interpretades en les marxes dels exèrcits republicans i que figuren en el cançoner esmentat en català i castellà, són també Marxa de l'Exèrcit popular, Terra lliure, La Jove Guàrdia, Marxa Fúnebre, Davant la Vida, No Passaran, La Santa Espina, Comintern, Cançó del Front Únic, Cançó del SRI, Cançó de la Revolució Xinesa, La Marsellesa, Guernikako Arbola, Las Compañías de Acero... Un aplec al preu d'una pesseta i setanta-cinc cèntims, que en un tercer fulletó es completava amb Bandiera Rossa, Marxa dels Aviadors, Als Camps de Concentració i Cançó de la Solidaritat.

En resum, com sempre, eren venuts els idealismes i sacrificada en la violència i la guerra, la jovenesa. És mal d'explicar com aquells que no creien en l'existència de l'ànima, poguessin córrer en nom dels predicadors demagògics, a la recerca cega de la mort. Matèria de psicòleg.