El Doctor Seraphicus (1221)

Miquel Ferrà i Martorell04/05/03 0:00

Segons alguns cronistes, Joan de Ciranza naixia en aquesta data a Bagnorea i tenia pocs anys quan una malaltia el dugué prop de la tomba. Sembla que Sant Francesc era amic de la família i acudí en ajut del malalt. Gràcies a una suposada intervenció miraculosa, el nen recobrà la salut, i sa mare exclamà: Quina bona ventura és aquesta! I des de llavors, Joan de Ciranza fou anomenat «Bon aventura». Estudià a París i allà estant entrà en l'orde de frares menors de Sant Francesc. Fou professor destacat a La Sorbona i mantingué una bona amistat amb Sant Tomàs, malgrat les diferències doctrinals que d'alguna manera els separaven. Només tenia trenta-sis anys quan el 1257 era nomenat General del seu Orde, un càrrec que l'obligà a deixar l'ensenyament per tal de dedicar-se al govern dels frares i a l'actualització d'aquest. Fruit d'aquesta tasca foren unes noves Constitucions, per la qual fou considerat com el segon fundador. El 1273 el feren cardenal i bisbe d'Albano, i va ser nomenat l'any següent, llegat pontifici per al Concili de Lió Estava en aquestes obligacions quan el va sorprendre la mort. Fou conegut, entre els lletraferits religiosos, com el «Doctor Seraphicus» per la transcendència, qualitat i nombre de les seves obres, la majoria de caràcter espiritual i místic.

Les seves tesis, exposades en el «Comentari als quatre llibres de les Sentències», «Itinerarium mentis in Deum», «Breviloquium», «De reductione artium ad theologiam»... es poden resumir en el següents extractes: «Puc sentir Déu tan prop de mi, que crec que la seva existència es fa evident per la seva presència dins l'ànima. En realitat no és necessari demostrar l'existència de Déu, tan prop el tenim. No rebutjaré per això la validesa d'arguments a posteriori, però tenc preferència per arguments de caràcter intuïtiu que es fonamenten en l'experimentació mateixa i la vida interior de l'esperit. Déu és el Primum Cognitum i lluny de dependre el seu coneixement del coneixement de les coses, sense Ell no es poden conèixer aquestes veritablement. Per això, les coses tenen tres classes de ser: el ser dins l'esperit que les coneix, el ser en la seva pròpia realitat i el ser en la ment eterna de Déu. Per això, a la nostra ànima, no li basta això per a un segur coneixement de la veritat de les coses en la mateixa ànima, ni la veritat en la pròpia realitat de les coses, doncs en ambdós casos tal veritat és mudable. Hem d'aixecar aquest punt fins arribar d'alguna manera al ser d'elles mateixes segons es troben dins l'enteniment diví...».

És complicat això. Aquests plantejaments de la «Sciencia Christ i, quaest.4» ens deixa sense trobar un criteri per distingir la filosofia i la teologia i determinar l'objecte de cadascuna. Però per alguna raó se'ns ha donat el cervellet, una ment que es troba a enorme distància de la vida irracional. Tots som responsables d'aquest cervell i de l'ús moral que d'ell em puguem fer. Per això deia el Doctor Seraphicus que «tota activitat de la ment és un camí per ascendir cap a Déu...».

Llàstima que ben sovint tinguem aquest camí ben enfangat.