Els ressons de la festa arriben a Alfàbia

La possessió, cedida per a l'ocasió pels seus amos, va ser una elecció molt encertada, un lloc amb prou caràcter per «competir» amb la Llonja -on hores abans havia començat tot-, sense perdre per golejada. Ben al contrari. Alfàbia resultà ser la guinda d'un pastís que els organitzadors degueren assaborir satisfets, perquè la tan comentada tornada de Barceló a casa suposà un èxit rotund.

Els convidats entraven a les petites habitacions i en sortien assaborint un menjar de primera, davallaven al jardí, -amb prou feines il·luminat-, seien davalla els arbres i fruïen d'una de les primeres nits càlides de la primavera. Totes les opcions eren vàlides, ja que l'entorn permetia la intimitat total, a l'empara de la nit, o la presència evident.

Els amics de Miquel Barceló; la seva família; els qui fan feina al seu costat; alguns artistes i galeristes peninsulars i mallorquins; noms que sonen o han sonat en el PSOE; alts directius de la CAM, patrocinadora de Miquel Barceló a les Illes Balears; empresaris; la família propietària d'Alfàbia. Tots integraren el selecte club que protegí l'artista en un dia intens.

Tots, també, volgueren saludar el protagonista de la jornada, que, durant la primera part de la nit, quan nosaltres hi érem, trià la penombra del jardí per parlar amb uns i altres, fer encaixades de mans i rebre felicitacions. Passada una estona, quan els estómacs començaven a digerir els canapès, començà a sonar la música.