És instituïda a Anglaterra el famós Orde de la «Jarretière», paraula francesa que significa «lliga o trobiguera amb civella». La cosa fou així. Ballant la comtessa de Salisbury amb Eduard III, deixà caure una de les seves trobigueres. El rei, en recollir-la, observà un maliciós somrís en els cortesans presents i exclamà:
-Honni soit qui mal y pense!
Que en francès de l'època vol dir: Mal tengui, qui mal pensi.
I afegí que «potser aquells que avui riuen d'aquesta peça, demà desitjaran l'honra de portar-la...»
Així seria, puix que instituí en aquell mateix acte l'orde de la «Jarretière», que duen els cavallers en el genoll esquerre i la reina en el braç. El cap sobirà d'aquesta institució és el rei d'Anglaterra.
Aquest episodi podria venir com anell al dit per a parlar una miqueta de les llengües viperines. No fa gaire dies, en un dels seus articles, el nostre poeta Bartomeu Fiol es queixava d'uns anònims on, tot fent servir d'argument per insultar-lo, uns comentaris seus sobre la guerra contra l'Iraq, el cobrien dels mots més ofensius i despectius. Poc ens interessa si el talp que escriví la carta tenia o no tenia raó des de la seva perspectiva política. La qüestió és que, amb la cara tapada, vessava el seu odi. I així i tot em consta que és, com tantes altres vegades, una baralla d'escriptors, la qual circumstància, en gent de lletres i cultura, resulta quelcom molt més greu. Jo ja fa temps que en vaig rebre un, d'aquests anònims, i per a dissort de qui el redactà, els seus vestigis d'expressió literària, defectes inclosos, no tenien pèrdua.
De poc li va servir amagar-se rera un fals cognom, el mateix d'una famosa família de músics alemanys, dels quals, el més il·lustre, fou un Joan Sebastià de sublim inspiració (1665-1750). Com és natural l'usurpador de tal llinatge no li arribava a la sola de les sabates.
Però aquest altre cas, vull dir la carta rebuda per Fiol sense senyals identificatives del destinatari, també se'ns presenta molt clar. Sabem qui fa servir, molt sovint, en els seus articles, el tipus d'adjectivació, la mena de metàfora, el lèxic discursiu habitual, els defectes cacofònics que mai no ha volgut corregir i, especialment, el bessó ideològic, nucli de tan trist missatge. Encara no saps, amic Fiol, que vas «descalç» pel món, de qui es tracta? Pensa una miqueta. Compara escrits. Aquesta persona que es desqualifica a si mateixa tot emprant tals tècniques de difamació, ha menjat i ha begut, potser, més d'una vegada, a la teva mateixa taula de restaurant. Per això tramet anònims. I què hi hem de fer? Pitjor està ell, pobre criatura!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.