Miquel Barceló omple la Llonja

Barceló recorregué la sala i explicà després que aquesta exposició suposa una «tornada a casa» i deixà clar que «si mai no havia exposat així a les Illes és perquè ningú no m'ho havia proposat», deixant clar que es tracta, en part, d'una mostra molt lligada amb la política.

«És emocionant perquè és Mallorca, que és casa meva, però té una implicació política, pel fet que hi prenen part les quatre illes i això és un fet que jo assumesc». A més, Barceló explicà que s'inclogué Formentera, «per fomentar la interinsularitat, que aquí quasi no es practica». De tota manera, Barceló volgué aclarir que «hauria de ser normal que jo exposàs a la meva terra». En aquest sentit, l'artista recordà la seva darrera exposició a les Illes, «fou al Museu de Mallorca, els anys setanta i en unes altres circumstàncies. No hi havia ni un periodista».

Angoixat per la gran quantitat de micròfons i càmeres que l'apuntaven, «no m'esperava aquesta rebuda», Barceló parlà també sobre les seves darreres obres, les més representades en el total dels 21 quadres de gran format que conformen l'exposició. «Els darrers treballs són sempre pels que sents més afecció. En el meu cas, els consider com obres a penes inacabes que encara m'interroguen».

Pel que fa a les diferents tècniques, que estan representades a la resta d'exposicions, Barceló explicà que «no són antagòniques, no hi ha una jerarquia entre elles i del dibuix a la ceràmica l'únic que canvia és el material». En aquest sentit, destacà el fet que amb les darreres peces «vaig començar a pintar-les al revés per provocar una nova fenomenologia».

Barceló, a qui «interessa el que pensin els altres, no jo mateix de la meva obra», no volgué opinar sobre el futur Museu des Baluard «perquè no el conec» i explicà que es troba immers en el seu projecte de la Seu, «una feina molt intensa, que requereix molta tensió durant molt de temps».