Mor a Roma, als trenta-tres anys d'edat, amb fama de santa, Catarina de Siena o de Sena, de l'orde tercer del patriarca Sant Domènec, i n'havia estat superiora de les monges de clausura. A Palma hi ha una església, en el carrer de Sant Miquel, que li fou dedicada i hi havia un convent, ja desaparegut, d'aquella congregació. En morir aquesta religiosa, el seu cos fou exposat a la veneració pública, i després soterrat solemnement a l'església de la Minerva.
El 1461 seria canonitzada pel papa Pius II. Després, com solia passar amb aquestes santes, especialment a l'Edat Mitjana, les relíquies de les seves despulles foren portades a diferents localitats i així, per exemple, fou dipositat a Siena, el crani, i en el convent dels Dominicans de Sant Sixt, de Roma, una mà, així com un peu en el Convent de les Dominicanes de Venècia.
Havia nascut a Siena, a la Toscana, filla d'un tintorer anomenat Jacobo Benicasio. Nasqué Catarina bessona i per tant acompanyada d'una germaneta, i era això a l'any 1347. Fou una criatura tan divertida i alegre que família i veïns l'anomenaren, amorosament, l'Eufrosina.
El monestir de Santa Catarina de Sena, que ocupava el solar que forma actualment la urbanització «Los Geranios», segons Ramon Medel, datava de l'any 1658. «Es deu la creació d'aquest convent al molt il·lustre senyor Joan Baptista Despuig, Sant Martí, Despuig i Pax, cavaller de l'hàbit de Sant Jaume, el qual amb una generositat extrema portà a terme aquesta fundació, col·locant les religioses sota l'orde de Sant Domènec de Guzman, i la regla de Sant Agustí. Abans d'entrar en el temple sorprèn la portada principal, model del bon gust, i potser la de millor aspecte que ofereixen totes les esglésies de Palma. Efectivament, l'esveltesa de les seves columnes, l'elegància de la seva base formada per marbres jaspis del país, el seu cimal, captiven l'atenció com la captiven totes les obres en les quals va intervenir la mà o la direcció de Francesc Herrera. L'església és ampla, i forma quasi una creu llatina, encara que els espais del creuer són pocs pronunciats. Tota ella és de pedra, formant els arcs una mena de vetes lligades, de bon aspecte, i treballades amb destrecisell. El centre del creuer és cobert amb una superba cúpula o mitja taronja que encimala un templet de vuit cares.
El retaule de l'altar major, obra de l'esmentat Herrera, és de l'època anomenada de restauració, sense la super abundància d'ornaments i fullatge que ostenten altres retaules, i es troba dividit en tres cossos. En el primer, després del basament, hi ha un sagrari central, amb tres sants a cada banda de l'orde dominicà. En el segon, una bona escultura de Santa Catalina, i en els costats, dos àngels de mida natural...».
Potser una de les peces més curioses sigui el mausoleu de jaspi i marbre, amb l'estatua del fundador, agenollat, feta de marbre blanc sobre un coixí del mateix material, vestit amb calçons amples, roba llarga i la capa de l'orde de Sant Jaume, i tot això coronat per l'escut dels Despuig, sobre capelleta ovalada.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.