L'escultor Joan Cortès reflexiona sobre «l'equilibri amb la natura»

L'artista pollencí inaugurà divendres a la sala Van der Voort d'Eivissa

29/04/03 0:00

IOLANDA PERICÀS.Palma.
Sota el títol d'Habitacles humans l'escultor pollencí Joan Cortès mostra a Eivissa les seves darreres obres. La mostra, que s'inaugurà divendres passat, suposa una reflexió entorn de «l'equilibri amb la terra, amb l'element natural» a través d'una sèrie de peces que esdevenen habitacles.

D'altra banda, una de les escultures de barques de Cortès ha estat adquirida per formar part del mobiliari urbà del passeig marítim de Can Picafort. Es tracta de l'obra Llibertat perduda, amb unes dimesions de quatre metres de llarg per dos d'alt per vuitanta-cinc centímetres d'ample.

Estructurada en tres parts la mostra està pensada «per aquest espai concret», explica Cortès. «Abans de començar a treballar vaig voler veure la sala, amb el sostre en forma de volta i el terra molt obscur» per tal d'integrar les peces en l'espai que les acull. En aquest sentit, l'artista destaca el contrast entre «el blanc de les escultures» i els colors foscs de la galeria.

Per crear aquestes peces, escultures de guix amb uns estructura d'acer, Cortès parteix de «figures naturals, formes vegetals que evolucionen per arribar a ser cases, és a dir, habitacles humans». En aquest sentit, Cortès creu que és bàsic «tornar a un equilibri entre la natura i els humans». L'artista creu que «els homes hem avançat molt en tecnologia, però humanament anam cap enrere. Els polítics només pensen en tenir més poder i, aquest, acaba per destruir les persones», per això aposta per tornar a les formes primitives, una forma de «tornar enrere per anar endavant».

Les peces que integren la mostra estan repartides en tres espais, en primer lloc hi ha una sèrie de nou peces al terra. Altres cinc peces «que representen habitacles més evolucionats» pengen de les parets, mentre que una gran peça «de la sèrie de formes naturals del 2001» penja del sostre de la sala.

Aquesta escultura representa l'estructura d'un vaixell, «que no pot navegar, com molta gent que per diferents motius socials, culturals o polítics no pot fer ús de la seva llibertat, d'aquí el seu títol», explica l'artista. L'obra forma part d'una etapa de l'artista en la qual es relacionaven els elements i formes vegetals, amb d'altres propis de la mar. En aquest cas la peça està feta d'acer inoxidable mat.