Francesc Rius i Taulet, batle de Barcelona, un home molt compromès en la transformació de la Ciutat Comtal, que volia que fos una moderna i esplèndida àrea metropolitana, manifestava en aquesta data i en dates anteriors i posteriors la seva convocatòria «a tots els pobles del món, a totes les regions i corporacions d'Espanya, a tots els industrials i comercials, per tal de reunir-se a Barcelona en una Exposició Universal» que havia de tenir lloc just al cap d'un any, des de l'abril al desembre del 1888. Aquesta gran convocatòria fou telegrafiada a tots els països i tant el Govern de Madrid com la reina regent Maria Cristina donaren suport a tal iniciativa, per altra banda ambiciosa i arriscada. Però al marge de l'Executiu, altres veus polítiques de la capital d'Espanya s'oposaven al projecte i també el ministre d'Estat, Segismundo Moret. Tots feien potadetes de protesta. «A estos catalanes les das un dedo y te cogen la mano...».
Fins i tot, els mitjans de comunicació castellanistes varen fer una mena de campanya per tal d'assegurar que la idea de Rius era pura utopia i que Barcelona es trobava en camí de fer el més gran dels ridículs. El Senat, per altra banda, negava tot ajut econòmic a l'afer. Hi hagué, per altra banda, un moviment ciutadà barceloní, del qual n'era cap visible Valentí Almirall, que opinava que la ciutat tenia altres necessitats socials molt més urgents. Tanmateix, Rius, amb molta fe, seguí endavant amb aquella tasca tan difícil i les obres, dirigides per l'arquitecte Elias Rogent i Amat, es posaren en marxa. El comitè, per altra banda, estava format per altres homes de prestigi, a més de Rius i Rogent, com Manuel Girona, Manuel Duran, Josep Ferrer, Lluís Rouviere i Carles Pirozzini.
La construcció dels edificis de tan ample projecte es dugué a terme gràcies a la mà d'obra de quatre mil cinc-cents treballadors, els quals, en un moment donat exigiren augment de sou i declararen una vaga. Gràcies a les directes gestions de Rius la cosa pogué seguir endavant. L'exposició, ja totalment enllestida, fou oberta al públic aquell mes d'abril de 1888, amb assistència de totes les autoritats barcelonines, entre les quals, el bisbe Jaume Català, que beneí tot el recinte. Però amb vistes a l'exterior, hi hauria una segona inauguració, aquesta oficial, amb la presència de la reina regent Maria Cristina, del monarca Alfons XIII que era un infantó de dos anys i mig, de la resta de la família reial i del Govern espanyol que presidia Sagasta.
Eren els edificis més importants el palau de Belles Arts, obra d'August Font i Carreras; el Gran Hotel Internacional, de Lluís Domènech; el Palau de Ciències, de Pere Falqués; la cascada monumental, d'Antoni Gaudí; el Palau de la Indústria, de Jaume Gustà i Alexandre Solé... En total, més de sis mil expositors i les representacions d'Àustria, Alemanya, Itàlia, Rússia, Gran Bretanya, Portugal, Suïssa, Holanda, Bèlgica, Japó, Xina , Estats Units, Bolívia, Uruguai, Equador, Terranova, Honduras, Paraguai i Xile. No hi mancaven nombrosos motius ornamentals, com el passeig de Víctor Pradera, el parc de la Ciutadella, estàtues, un arc de Triomf i el monument a Cristòfor Colom, en el port, al final de les Rambles, que fou dissenyat per Gaietà Buigas amb escultures de Rafel Atché.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.