Neix Owen Richardson (1879)

Neix a Dewsbury, Yorkshire, el físic anglès Owen Williams Richardson, el qual aconseguí la fama dins el món de la ciència, quan desenvolupà amb tot detall la teoria de l'emissió d'electrons i ions. Això tingué per resultat la ràpida transformació dels tubs de ràdio i després de televisió. Visqué fins el febrer del 1959, amb prou temps per a veure com el seu descobriment era de la màxima importància. Aquest savi, després d'estudiar d'al·lot a Cambridge, emigrà el 1906 als Estats Units i durant els anys anteriors a la Primera Guerra Mundial restà a la universitat de Princeton. Fou durant aquells anys que tingué ocasió d'estudiar i experimentar que les substàncies prèviament encalentides emeten electrons i ions. Aquest fenomen associava la seva feina a la d'Edison, que havia detectat, sota determinades condicions, com un corrent elèctric passava a través del buit. També John Fleming, a l'hora d'inventar el rectificador, tingué en compte el fenomen. Richardson, per aquella meritosa tasca, rebé el premi Nobel de física l'any 1928, ja vivent a Anglaterra, on havia retornat el 1913. Fou allà que es dedicà a l'ensenyament, primer en el King's College, fins el 1944, i a la universitat de Londres. Tambe seria condecorat el 1939. En conjunt, fou ben reconegut, millor que molts altres que malgrat tants o més mèrits, han estat ignorats. Sigui com sigui, pensava aquest científic, que cadascú pot posar la seva petita pedra per tal de veure si entre tots es pot bastir l'edifici de la llei universal. Són massa misteris. Massa enigmes. A poc a poc es van descobrint els mecanismes de la natura com aquell que explora l'interior d'un rellotge i en va identificant les peces. Però tanmateix, en trobar respostes, es troben també noves preguntes. El novel·lista Vladimir Nabokov escrivia: «És boig cercar una llei fonamental; i encara més boig és trobar-la. Un petit home decideix, per exemple, que tot el decurs de la Humanitat es pot explicar mitjançant els signes del Zodiac, que giren astutament; o quin pot esser el resultat de la lluita entre un estómac buit i un altre ben ple; pagau a un filisteu escrupolós per tal que treballi com administratiu de Clío i veureu com comença un comerç de majorista amb èpoques i masses; i aleshores, pobre de l'individu privat, amb els seus pobres udols, que reclama desesperat enmig de la densa teranyina de causes econòmiques. Afortunadament, no existeix aquesta llei: un dolor de queixals pot costar una batalla, una porta que gisca, una insurrecció. Tot és ben fluid, tot depèn de la casualitat, i potser foren inútils els esforços d'aquell burgès geperut amb calçons victorians a costa de l'insomni i la nauràlgia escrigué Das Kapital. Hi ha un plaer bategant en el fet de mirar vers el passat i preguntar-se: Que s'hagués esdevingut si...?» I tanmateix ens diuen els experts que no cal patir. Si Richarson no hagués nascut, algú altre i més puntualment del que pensam, hauria elaborat en el seu lloc la teoria dels ions i els electrons.