Martin Bormann (1945)

Martin Bormann, nascut el 1900 i que havia entrat a formar part del partit Nacionalsocialista alemany el 1927, antisemita convençut, home intrigant, amb voluntat de ferro, es converteix en el secretari particular d'Adolf Hitler, aquest mes d'abril, un càrrec que complementa la seva condició de general de les SS i cap de la Cancelleria del partit nazi. La seva carrera no ha pogut esser més ràpida. El 1933 ja era cap de l'Estat Major de Rudolf Hess i el maig del 1941, quan aquest volà a Anglaterra en una rara aventura que els historiadors no han sabut explicar, el succeí en el càrrec. Influí notablement sobre el Führer i per això en el Tribunal de Nuremberg l'acusaren d'haver estat el principal responsable de la mort de sis milions de persones. Però sembla que Bormann ja no hi era per tal d'escoltar el que es deia en aquell gran judici. Segons alguns, morí en el búnquer, al costat de Hitler. Sembla que fou testimoni en l'acta matrimonial de Hitler i Eva Brown i que entrà amb Goebels a la cambra on els acabats de casar s'havien suïcidat el 30 d'abril del 1945. El primer de maig se suïcidava Goebbels i la seva esposa, després d'haver enverinat els seus sis fills, i llavors, se suïcidaren els generals Krobs i Burgdorf i potser algun altre. Però no tothom, dels que hi havia allà dintre, volien abreujar la vida amb una pistola al cap o una càpsula de cianur a la panxa. Alguns sortiren del búnquer, supervivents, desesperats, disposats a qualsevol cosa per tal de salvar la seva miserable existència. Les tropes russes ocupaven ja els carrers de Berlín. Es tractava de fugir pels túnels del metro, travessar el riu Spree i trobar-se amb els soldats del grup Mohnke, ja desarmats, que per tal de no caure en mans dels soviètics es dirigien al nord-oest per a sortir al pas dels nord-americans. A més de Bormann, els evadits del búnquer eren el cirurgià doctor Stumpfegger, el cap de les joventuts hitlerianes Axmann i el xofer de Hitler, Kempka. Se sap que Bormann, en un moment de la fugida, restà sense més companyia que la del doctor Stumpfegger i es va sentir una ràfega de granades antitancs. El xofer Kempka, des de lluny, va veure com aquells dos homes queien malferits. El cadàver d'Stumpfegger fou trobat i enterrat al cap de sis dies. Els soldats americans l'identificaren per la cartilla militar que portava. Hi havia un altre mort al seu costat però sense cap document d'identificació. Era Bormann? La qüestió és que quan es volgueren fer les corresponents autòpsies fou impossible localitzar l'indret exacte dels enterraments. Tanmateix, passats els anys, el desembre del 1972, en cavar els obrers una síquia de clavegueram, es trobaren en aquella zona berlinesa dos esquelets, els quals, radiografiats pel doctor Scholdgen i altres col·laboradors, aclariren el misteri. Un era el doctor Stumpfegger i ho demostrava una fractura a la clavícula dreta que corresponia a la trencadura d'aquell os causada per una caiguda del cavall, el 1941. Per a l'altre cadàver foren definitives les fitxes del dentista de Bormann, el doctor Blashke, les quals demostraren amb total precisió que aquella boca era la del fanàtic secretari del Führer.