22/04/03 0:00
TW
0

P.GIMENEZ.Palma.
Darrere la denominació de surrealisme es troba tot un moviment poètic, literari i artístic definit per André Breton al manifest del 1924. En aquesta proclama, Breton defensava la renovació de tots els valors (morals, filosòfics, científics) a través de l'automatisme o el dictat de l'inconscient. Els precursors d'aquest corrent varen ser Rimbaud, Apollinaire i Kafka, però també varen cultivar aquesta tendència, en major o menor intensitat, d'altres artistes de renom com Picasso, García Lorca, Dalí, Miró i Arp.

Ubicat a Vilanova de Famaliçao, a 30 quilòmetres al nord de Porto, el CES neix entorn a l'important fons d'obres d'art i escrits surrealistes (majoritàriament portuguesos, però també internacionals) de la Fundació Cupertino Miranda i l'enginyer Meyrelles. El professor i crític d'art Bernardo Pinto d'Almeira començà a treballar en la idea d'un museu, però després de contactar amb Perfecto Cuadrado «vàrem pensar a promoure la creació d'un centre d'estudis». Amb aquesta finalitat, el CES ha programat un ambiciós projecte d'adquisicions que ja ha posat en marxa amb la compra d'un fons bibliogràfic de més de 700 volums dedicats i preveu la incorporació «d'obra literària a totes les seves variants». Aquest programa d'adquisicions també es fa extensiu a l'obra plàstica que es pugui aconseguir a través de fons complets, obres particulars i subhastes.

Portugal va ser un dels països en què les proclames contingudes al manifest de Breton varen trobar més ressò. Artistes plàstics i escriptors realitzaren una important labor creativa dins d'aquest camp, que encara continua. Avui, el Centre d'Estudis Surrealistes (CES) tracta de consolidar un projecte, que, coordinat pel degà de la UIB, Perfecto Cuadrado, vol convertir aquest «centre en un lloc de referència pels estudis d'aquest moviment», a partir de l'exposició dels seus fons, alhora que vol donar difusió a tot un programa d'activitats didàctiques.

El catedràtic de la UIB, per a qui «més enllà de l'estètica i la poètica, el surrealisme és una manera d'entendre la realitat», explicà que l'objectiu del projecte «connecta amb l'esperit de la revolució surrealista» per la diversitat de les vessants que s'abordaran: exposicions, un programa d'adquisicions (plàstiques i literàries), creació d'una biblioteca, un programa de publicacions i d'altres activitats complementàries com ara seminaris, reunions i encontres.

Pel que fa al programa d'exposicions, Perfecto Cuadrado afirma que, a partir del fons del centre (integrat per més de 2.000 obres entre pintures, objectes i dibuixos) «s'organitzaran anualment una sèrie de mostres que, malgrat fer servir les peces dipositades sempre variaran el seu eix temàtic i continguts». Aquesta sèrie de muntatges -ara està en marxa l'exposició de Teixeira de Pacoaes i estan programades les mostres entorn a Henrique Percira, Carlos Eurico da Costa i Cruzeiro- tindran un caire itinerant. L'objectiu és «no només establir una xarxa dins la pròpia geografia portuguesa, sinó també a l'exterior».

En aquest sentit, el degà de la UIB destacà que el CES no sols té interès per exportar, sinó «per fomentar l'intercanvi». Cada una d'aquestes exposicions aniran acompanyades d'una sèrie d'activitats complementàries i la publicació d'un catàleg, que «també inclourà l'obra literària de l'autor si la té, com el cas de Pereira».

En aquest punt, Cuadrado explica que pel que fa al capítol de publicacions, el centre seguirà dues línies: produccions pròpies (catàlegs generals i específics, així com els Cadernos del Centro de Estudios do Surrealismo, publicació periòdica que ja té editats els dos primers números), i coedicions amb d'altres editorials. Un altre dels objectius principals del CES és «aconseguir crear una biblioteca de referència del moviment, per tal que pugui servir a tots els estudiosos».